Calma a la Moncloa

ANTÓN Losada ha escrit que Mariano Rajoy fa política per a la gent a qui no li agrada la política. Rajoy ho va dir amb unes altres paraules, en resposta a Pablo Iglesias en el Congrés: “A vostè el voten estudiants avis, obrers, catedràtics, autònoms, comerciants... i sumen cinc milions. Escolti, i als altres, qui ens vota? Els rics o gent despistada?”. Sap perfectament que aquella imatge tranquil·la, de polític que no es precipita, que deixa que els afers espinosos els vagi corregint el temps, connecta perfectament amb una part de la societat espanyola. El seu lideratge no pot ser més atípic, però la seva capacitat d’eliminar contrincants resulta sorprenentment precisa. El president és un magnífic parlamentari, que s’empara de la ironia –i sovint del sarcasme– per respondre als seus rivals, però resulta evident que se li fa costerut posar-se davant els periodistes per respondre les seves qüestions. No és per mandra i indolència, sinó més aviat per fugir de les polèmiques, no entrar en les matèries que no li interessa abordar i no donar munició als adversaris polítics.

Fa un any, Rajoy estava en una situació difícil, després d’unes eleccions generals que acabava de guanyar, però que el van deixar lluny de la majoria. Les divisions de l’oposició i la seva capacitat de no precipitar-se li van permetre millorar posicions en la repetició dels comicis, mentre deixaven a la cuneta el candidat del PSOE. Avui, el president ha aconseguit la complicitat dels socialistes, més enllà del pacte amb C’s, un fet que augura una legislatura llarga. I Rajoy té el reconeixement d’Europa per l’estabilitat que suposa la situació espanyola. Amb el país creixent al 3,3%, li queda Catalunya com a assignatura pendent. Sembla disposat a moure alguna fitxa del tauler, però sobretot espera aprofitar-se dels errors aliens. Només li faltava la irrupció d’Aznar per centrar el seu discurs. Rajoy ja no fuma cigars, però seria el moment de fer volutes amb l’havà.