El mar engoleix un centenar de migrants davant de la costa líbia
L’hivern i la meteorologia adversa no frenen el flux des de l’Àfrica
Els guardacostes italians salven quatre nàufrags i recuperen vuit cadàvers
L’almirall Milone rebutja crítiques per l’‘efecte crida’ i defensa els salvaments
La Mediterrània ha tornat a engolir, molt probablement, un altre centenar de vides humanes. Com sempre passa en aquest drama interminable dels migrants i refugiats que miren d’arribar a Europa per mar, no se sabrà mai del cert quantes persones viatjaven en el vell pesquer que es va enfonsar, a la nit de divendres a dissabte, a unes 30 milles al nord de la costa líbia. Els guardacostes italians van salvar quatre nàufrags i van recuperar vuit cadàvers, però, segons el testimoni dels supervivents, l’embarcació havia salpat de Líbia amb 107 passatgers a bord. Set cadàvers més s’han recuperat a l’estret de Gibraltar des de divendres.
L’esperança que l’hivern i el mal temps paralitzessin el flux migratori s’ha esvaït. L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats i associacions humanitàries com SOS Mediterranée han donat la veu d’alarma perquè segueixen diàriament la situació a Líbia i tenen informants. La reserva de desesperats que s’acumula al país nord-africà es renova sense parar i nodreix les barcasses dels traficants. Malgrat els intents d’alguns governs europeus, com l’italià, de segellar pactes i oferir ajuts als països emissors i de trànsit per controlar aquest moviment massiu de persones, el tràfec no s’atura. La demanda existeix i el negoci de les màfies és massa temptador.
En l’última tragèdia les circumstàncies eren especialment difícils per al rescat. El vaixell portava massa gent, mal subjectada, i les condicions del mar eren pèssimes. Després de llançar un SOS a través d’un telèfon per satèl·lit, van sortir a socorre’ls llanxes de la guàrdia costanera italiana des de l’illa de Lampedusa, el territori europeu més proper a l’epicentre de la crisi humanitària. A les tasques de rescat s’hi van incorporar després una unitat de la marina francesa que participa en el dispositiu Frontex i dues naus mercants que eren a la zona.
Des que ha començat l’any, ja hi ha hagut diverses operacions de salvament al canal de Sicília. Ahir van desembarcar al port de Messina 304 supervivents d’altres naufragis. Els transportava la nau Aquarius, de SOS Mediterranée, que també portava dos cadàvers.
L’activisme de la guàrdia costanera italiana –molt més eficaç que la maltesa– de vegades és criticat per polítics, que lamenten l’efecte crida d’un sistema de socors tan ben organitzat. Davant aquests retrets va replicar el comandant general de les capita-
Nigerians i eritreus són els grups més nombrosos arribats a Itàlia el 2016
El Papa demana als migrants de respectar les lleis locals sense oblidar la cultura pròpia
nies i de la guàrdia costanera, l’almirall Vincenzo Milone, que va subratllar “l’obligació jurídica” de fer aquest tipus de salvament, encara que tingui lloc lluny de l’àrea de jurisdicció italiana. La convenció d’Hamburg obliga a prestar ajuda a qualsevol embarcació en perill, ja sigui per via directa o avisant un altre vaixell que ho pugi fer. Segons el portaveu de la guàrdia costanera, Filippo Marini, a més de les implicacions morals i de les lleis internacionals, el codi penal italià també obliga al socors.
El 2016 van arribar a Itàlia, de manera irregular, més de 181.000 persones, un rècord històric absolut. El contingent més gran (37.500) procedia de Nigèria. D’aquestes persones, 11.700 eren dones i nens. Entre aquests últims, 3.000 viatjaven sense familiars adults. El segon grup més nombrós van ser els eritreus (20.700), entre els quals van arribar més de 3.800 de menors d’edat no acompanyats. Altres nacionalitats amb forta presència en les arribades a Itàlia són els gambians, ivorians, senegalesos i guineans. Entre els no africans, va destacar el contingent de Bangla Desh, amb més de 8.000 persones, gairebé tots homes, entre els quals un miler de menors no acompanyats.
L’acord segellat entre la Unió Europea i Turquia, el març de l’any passat, i el consegüent bloqueig de la ruta balcànica –encara que a Grècia, Sèrbia i altres països s’amunteguen desenes de milers de persones, ara en condicions extremes a causa de la neu– van tornar a desviar el flux de migrants i refugiats a la Mediterrània central. Per això Itàlia mira per tots els mitjans de contribuir a l’estabilitat de Líbia –almenys de la zona principal d’on parteixen els migrants– i fins i tot ha reobert la seva ambaixada a Trípoli, malgrat el perill que això representa. Un altre dels objectius de la diplomàcia italiana és Egipte, una altra plataforma de la migració clandestina. De les costes egípcies van salpar les embarcacions que van naufragar a l’abril i al setembre passats, unes tragèdies en què s’estima que van poder ofegar-se, en total, fins a més de 500 persones.
Es va donar la circumstància que ahir se celebrava la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. El papa Francesc, durant l’àngelus, va voler parlar d’aquest problema, que el preocupa tant. Des de la finestra de l’apartament pontifici, a la plaça de Sant Pere, el Pontífex va recordar als fidels i turistes presents que els migrants menors d’edat i no acompanyats constitueixen el col·lectiu més vulnerable. “Aquests petits germans nostres, especialment si no van acompanyats, estan exposats a molts perills –va dir Jorge Mario Bergoglio–. I us dic que n’hi ha molts! És necessari adoptar totes les mesures possibles per garantir als migrants menors la protecció i la defensa, així com la seva integració.” Francesc es va adreçar llavors als dos centenars de migrants i refugiats a la plaça, que va saludar molt afectuosament. “Estimats amics, us desitjo que visqueu amb tranquil·litat a les localitats on us acullen, respectant les lleis i les tradicions i, alhora, custodiant els valors de les vostres cultures d’origen –va prosseguir el Papa–. La trobada de diverses cultures sempre és un enriquiment per a tothom!”
Les paraules del Pontífex van adquirir un significat especial després de la tensió viscuda a Florència arran de la mort d’un immigrant somali en l’incendi d’una precària nau industrial, en què s’allotjaven 80 persones, dimecres passat.
També el president de la República, Sergio Mattarella, va abordar el problema dels milers de migrants menors d’edat que arriben cada any. “Es tracta d’una realitat que sacseja la consciència de cadascú i de la societat sencera –va afirmar el cap de l’Estat–. Estan en joc, de fet, valors fonamentals de la civilització perquè en els drets i les oportunitats dels més joves es reflecteix el grau d’humanitat, de llibertat i de cohesió de tota la comunitat.” Mattarella va aprofitar per instar la Unió Europea a ser més solidària en la gestió de l’emergència.