Trump i la Xina: la via pràctica
Els indicis del que el nou president nordamericà farà amb la Xina són els pronunciaments durant la campanya electoral, així com els nomenaments i declaracions ulteriors a la seva victòria. Alguns d’aquests indicis auguren una relació tempestuosa; d’altres anticipen un futur de cooperació.
Indicis negatius: les afirmacions que declararia la Xina “manipuladora de la seva divisa” el primer dia de l’arribada a la Casa Blanca i imposaria a les seves mercaderies un aranzel del 45%. El nomenament de dos falcons antixinesos per liderar la política comercial: Peter Navarro presidirà el nou Consell Nacional de Comerç i Wilbur Ros serà secretari de Comerç. La conversa telefònica amb la presidenta de Taiwan, seguida de la insinuació que els EUA podrien revisar la política d’“una sola Xina”. I el més greu: l’afirmació del que serà secretari d’Estat, si és confirmat pel Senat, Rex Tillerton, segons la qual cal fer que la Xina s’abstingui de construir més illes o instal·lacions militars al mar de la Xina Meridional i impedir-li l’accés a les que ja ocupa, la sobirania de les quals és discutida. El Global Times, portaveu de sectors conservadors del govern xinès, va replicar que “pretendre excloure un gran poder militar del seu propi territori és una bogeria, tret que Washington estigui disposat a anar a una guerra a gran escala amb la Xina”. És evident que si els EUA intentessin evitar l’accés de la Xina a les illes que ja ocupa seríem davant d’un escenari de màxima gravetat.
Indicis positius: la renúncia de Trump al Tractat Comercial Transpacífic (TPP), definit al seu dia pel Financial Times com a ABC –Anybody But China (Qualsevol menys la Xina)–, i que ha estat el braç econòmic del gir d’Obama cap a la Xina, un tractat que la Xina percep com una estratègia de contenció destinada a evitar o retardar la seva emergència com a gran potència. La designació de Terry Branstad, governador d’Iowa i amic del president Xi Jinping, com a ambaixador a Pequín. La reunió de Trump amb Kissinger, que advoca per una gran entesa amb la Xina. Les declaracions de James Woolsey, conseller de Seguretat Nacional de Trump, admetent que el rebuig per part d’Obama de la invitació xinesa perquè els EUA formessin part del Banc Asiàtic per a Inversió en Infraestructures va ser un error estratègic i anunciant una actitud més positiva envers aquest i cap al projecte de nova Ruta de la Seda, fins ara menystingut per Washington.
Woolsey entén que intentar canviar el sistema polític i social de la Xina és perillós, “encara que no ens agradi pot ser que tampoc no hi fem res en contra” (fet que suposaria renunciar a promoure el “canvi de règim”, un dels objectius de la política nord-americana que genera més ressentiment tant a la Xina com a Rússia). Proposa un gran acord: els EUA acceptarien l’estructura política i social de la Xina a canvi que aquesta es comprometés a no canviar l’equilibri de l’Àsia (no deixa clar si es tractaria de renunciar a les reclamacions territorials al mar de la Xina Meridional
La coexistència entre la Xina i els EUA passa per edificar interessos comuns i evitar diferències insalvables
o a una altra cosa). Una altra dada positiva ha estat l’anunci de Reince Priebus, futur cap de gabinet de Trump, que els EUA no canviaran la seva política d’“una sola Xina”, qüestió de la màxima sensibilitat per a Pequín, que està obligat per llei a evitar la independència de Taiwan (igual que Washington està obligat a evitar una eventual reunificació imposada per la força per la Xina). I Trump va sortir molt content de la seva trobada recent amb Jack Ma, el president d’Alibaba, que va dir que promourà la creació d’un milió de llocs de treball als EUA connectant les empreses mitjanes i petites americanes amb el mercat xinès.
La Xina sap per experiència reiterada que la retòrica electoral antixinesa es desinfla quan el guanyador s’instal·la a la Casa Blanca. Passarà el mateix aquesta vegada, encara que les ostentacions verbals de Trump hagin estat més exuberants que en altres ocasions? El principi de la realitat moderarà les frondoses acusacions del nou president, que atribueix a la Xina gran part dels mals econòmics dels Estats Units? Trump s’encaminarà cap a la confrontació o cap a la cooperació amb la Xina? Les respostes es donaran a partir del 20 de gener.
Per la meva part, entenc que la coexistència pacífica, edificant sobre les coincidències d’interessos (la recuperació de l’economia mundial, el canvi climàtic, la lluita contra el terrorisme, etcètera) i intentant aparcar les diferències no negociables, és l’únic camí assenyat.