Segona mort de la Zineb i la Rabie
Les famílies de les marroquines assassinades a Istanbul senten insinuacions que eren prostitutes
Hi ha peròs que maten i hi ha peròs que rematen. Durant la nit de Cap d’Any, quaranta persones d’una quinzena de nacionalitats van morir tirotejades a la sala de festes Reyna d’Istanbul. Entre les víctimes hi havia Zineb Ait Assi i Rabie al-Mustain, dues noies marroquines que van anar a Turquia a passar les festes amb unes amigues. Tot i la tragèdia, en alguns sectors marroquins s’ha instal·lat un equívoc: “Cal condemnar el terrorisme, però en alguns casos...”.
Els països d’origen de les víctimes van organitzar els dols amb la dignitat habitual, menys al Marroc, on es van aixecar veus, especialment a les xarxes socials, que es preguntaven què feien dues noies passant les festes a Turquia “sense l’empara dels pares, germans o marits”. Com si la seva mort no fos prou càstig per a les famílies, comentaris de la mida d’“Elles s’ho han buscat” s’han començat a obrir pas en la societat.
Si la sospita i el qualificatiu de “prostitutes de luxe” s’ha instal·lat en el cas de la Zineb i la Rabie ha estat per les insídies llançades a Facebook per personatges com el periodista Kamal Karroua, fundador del web Aabir (Expressar), que ha coincidit en la valoració dels fets amb els comentaris que l’Estat Islàmic ha fet al seu canal Al-Khilafa de Telegram. “Una pregunta m’inquietava: què estaven fent aquelles noies a la discoteca d’Istanbul? Una discoteca plena d’àrabs i especialment dels nostres germans dels països del Golf”, escriu Karroua, que va llançar les sospites.
A aquestes opinions sobre el cas de la Zineb i la Rabie s’han sumat les de diversos mitjans de comunicació, especialment alguns de digitals com Rue20 o l’agència Newpress, que van alimentar les insídies amb informacions aparentment asèptiques sobre Turquia com a destinació creixent de la prostitució de luxe. Rue20 escrivia: “Notícia impactant. Turquia s’ha convertit en un lloc freqüentat per noies marroquines que volen conèixer homes del Golf sense que els marroquins les puguin vigilar”. L’article va ser retirat fa dies, però encara es pot consultar en alguns arxius. En aquest sentit es manifestava Newpress, que ni tan sols condemnava l’atemptat o l’assassinat de les dues dones.
Els mitjans progressistes marroquins s’han vist obligats a intervenir. Un editorial de Jeune Afrique arremetia contra aquesta situació i es preguntava on era el límit per a “els terroristes de Déu. Freqüentar l’Stade de France que els gihadistes van voler volar el 13 de novembre del 2015 està plenament justificat per a ells, ja que el futbol és una religió prohibida, però què me’n diuen dels que prenien tranquil·lament un refresc aquella mateixa nit en una terrassa o els que anaven a un concert a la sala Bataclan? Ser a prop de gent que beu alcohol justifica que puguin ser assassinats musulmans? Quan és que el fet d’anar a una sala de festes traspassa la indecència?”.
En la mateixa línia, Nicole Hajal, presentadora de la cadena LBC International, es preguntava: “En quin moment l’alegria i les ganes de viure es converteixen en un crim que ha de ser castigat? Els inquisidors antidiscoteques són tan terroristes com els terroristes?”.
Les autoritats encara no s’han pronunciat davant les insinuacions, però no passa el mateix amb diversos moviments de les xarxes, com Stop l’Apologia del Terrorisme, on es considera que la divulgació de comentaris plens d’odi és “un segrest dels joves per part dels que no tenen cap altre objectiu que gihaditzar els esperits”. La inacció de les autoritats marroquines contrasta amb el cas d’un blogaire libanès, detingut per publicar missatges al seu compte de Twitter on difamava les víctimes de la discoteca Reyna per haver consumit alcohol i ser “addictes a la depravació”. De moment, les autoritats marroquines no han emprès cap acció legal contra els que acusen la Zineb i la Rabie de ser unes prostitutes. Només hem pogut sentir les condolences oficials de Mohamed VI, que va ordenar la repatriació dels cossos.
Les veus més progressistes critiquen els mitjans conservadors que ataquen les noies