Iglesias viatja al centre de Podem
El gir a la dreta d’Errejón porta el líder a erigir-se en síntesi
Pablo Iglesias, secretari general de Podem, es manté ferm a l’hora d’evitar la confrontació amb el seu número dos, Íñigo Errejón, que a través del seu document polític impugna totes les decisions polítiques de la formació des del 20-D, davant la cita de Vistalegre. Errejón reprova en el seu text la direcció política de Podem des que Iglesias, incòmode amb el poderós aparell del partit dissenyat per Errejón mentre ell ocupava el seu escó europeu, va decidir agafar el comandament de la nau. De fet, el més sorprenent dels dos documents són els desplaçaments polítics respectius: el d’Iglesias, cap a la conciliació amb l’errejonisme, i el d’Errejón, cap a l’ala dreta –per utilitzar termes convencionals– de Podem; ras i curt, cap a una nova cordialitat amb els de Ferraz.
Però Iglesias eludeix entrar al debat en públic, sigui per convenciment o tàctica, i es nega a polemitzar amb el document d’Errejón, tan poc generós amb l’acció política de Podem des que Teresa Rodríguez es va negar a substituir IU com a bastó del PSOE andalús, i que critica amb duresa les decisions que van prendre les bases de Podem, que van votar contra el pacte PSOECiutadans i van beneir l’aliança amb IU. Complagut amb l’ampli espai que anticapitalistes i errejonistes li han regalat situant-lo com el centre de Podem, Iglesias els convoca a la síntesi.
Dissabte deia sobre Íñigo Errejón i Miguel Urbán, líder dels anticapitalistes: “No hi sobra ningú. És veritat que sembla que nosaltres som al mig, que sembla com si la gent d’Errejón estigués més a prop del PSOE o que la gent d’anticapitalistes s’hagués radicalitzat, però jo crec que aquestes caricatures no responen a la realitat i que tots dos tenen bones idees. Crec que és important, per exemple, com els companys d’anticapitalistes posen l’accent en la mobilització social, en el repartiment del poder intern i en el fet que hi hagi un sistema de chek
and balance; i crec que el que planteja el corrent de l’Íñigo i la Tania (Sánchez) sobre la importància del treball institucional és molt necessari. Si nosaltres som al mig, ens interessa incorporar tant els uns com els altres”.
Aquesta recerca de la síntesi de les diferents sensibilitats dins de la formació lila per evitar el costós enfrontament intern a l’assemblea de Vistalegre, l’èxit de la qual és una incògnita, el porta a assegurar que assumirà bona part de les idees de les dues famílies i a descartar la seva mútua incompatibilitat.
Ahir durant la concentració dels treballadors de Telemadrid, repetia que no parlarà malament de cap company i insistia que la convergència interna és possible, tot i que Íñigo Errejón, alhora que participava en una manifestació a Màlaga contra el govern de Susana Díaz, insistia que els acords amb els socialistes són imprescindibles per no deixar passar la legislatura sense participar de mesures que els facin presentar-se com a útils per als espanyols.
L’errejonisme, doncs, no sembla convençut amb el canvi retòric i, en certa mesura, estratègic d’Iglesias en el seu document, ni tampoc considera sincera la seva renúncia al discurs de “les trinxeres i la resistència”, i en la seva proposta política ataca en termes pejoratius aquest relat, ja que acusa l’actual secretari general de pretendre parapetar-se en l’extrem esquerre de l’arc parlamentari, renunciant a la vocació de victòria. Tot i que Pablo Iglesias s’esforça molt a dir tot contrari.
Encara que la relació amb el PSOE es presenta com una línia de xoc, ja que Iglesias, tot i l’ajust del seu relat, considera –sobretot, després dels fets de Ferraz– que forma part del problema i no pas de la solució, no és l’única col·lisió dels documents. La recuperació del 15-M i la disputa del seu sentit i la seva memòria formen part dels dos textos. Mentre que per Iglesias el que mereix ser recuperat és el seu poder impugnatori i el desafiament a l’ordre del 78, Errejón manté una actitud dual en què, alhora que vol rescatar aquella il·lusió, diu que amb un 15-M ja n’hi ha prou: “Històricament res no ha espantat menys els de dalt que les minories sorolloses de protesta”, amb accions que titlla de “folklore”, impropi, doncs, del que, segons ell, ha de ser “un partit d’ordre”.
CONVERGÈNCIA DE TEXTOS El líder assegura que incorporarà “bona part de les idees” del seu número dos
CONSULTES A LES BASES
Errejón critica que la militància rebutgés el pacte PSOE-C’s i no l’aliança amb IU
DISPUTA DEL 15-M
Iglesias elogia el poder impugnatori del 15-M i Errejón vol deixar el que anomena ‘folklore’