Els comuns aposten per una relació confederal amb Espanya
La ponència del nou partit de Colau defineix Catalunya com a “subjecte sobirà”
Els comuns, l’espai que agrupa les formacions que construiran el nou partit que impulsa Ada Colau, ja tenen a punt la seva proposta nacional per a Catalunya. L’esborrany de la ponència política que debatran en la seva assemblea fundacional, prevista per a l’1 d’abril, aposta per una relació de tipus confederal entre Catalunya i Espanya. El terme confederal no apareix de manera explícita en el redactat, però a la sala de màquines de la confluència d’esquerres reconeixen que el model proposat s’inspira en aquest concepte i és el que més s’acosta al que s’ha acordat.
El text defineix Catalunya com un “subjecte polític sobirà” amb capacitat per decidir lliurement la seva relació amb l’Estat. En aquest sentit, advoquen per les “sobiranies compartides” amb la resta de “pobles” d’Espanya, i proposen un nou tipus de relació en clau plurinacional, la idea que sempre han defensat la suma dels comuns (Podem, ICV, EUiA i BComú) i que ha de superar l’estat de les autonomies actual. En síntesi, la relació amb l’Estat espanyol hauria de ser d’igual a igual, en el marc d’un pacte en què es decidirien quins poders es comparteixen.
Un equip encapçalat pel portaveu d’En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, es va encarregar de donar les últimes pinzellades al text la setmana passada. A finals d’aquesta, l’esborrany passarà per la coordinadora d’En Comú Podem, en què estan representats tots els partits confluents, perquè hi doni el vistiplau. Una vegada superat aquest tràmit, el text de la ponència s’obrirà al debat ciutadà per recollir aportacions. Els membres del nou partit podran presentar esmenes, que es debatran i votaran a l’assemblea del mes d’abril. D’allà en sortirà el text definitiu, però els comuns no esperen que la seva aposta territorial variï excessivament del que recull l’esborrany de la ponència política. La part fonamental, probablement, es mantindrà intacta, expliquen.
El redactat és prou ambigu per recollir les diverses sensibilitats respecte al tema nacional que conviuen en la confluència. No s’ha pogut concretar més, raonen, perquè a les seves files hi conviuen des d’autonomistes fins a federalistes, confederalistes i independentistes. Per tant, s’ha hagut de buscar una fórmula oberta, una espècie de punt mitjà entre totes les opcions perquè el conjunt dels seus integrants se sentin representats. El text de la ponència també reitera el compromís dels comuns amb el referèndum sobre la independència, a més d’establir els eixos socials i econòmics sobre els quals pivotarà la nova formació.
Aquests últims punts han estat de fàcil consens. En canvi, el tema nacional, sobre el qual els ha costat tant de definir-se, ha resultat un mica difícil. Els socis han hagut d’adaptar els treballs ja fets i buscar una via alternativa. Iniciativa i EUiA havien treballat amb més profunditat l’aposta territorial. Els ecosocialistes van fixar el seu model en una convenció nacional el 2015 en què van proposar un model confederal, un Estat català “lliure” en el marc d’un Estat espanyol “plurinacional”.
En el cas d’EUiA, la formació va aprovar a l’octubre un document també de tall confederal en què apostaven per avançar cap a una “República catalana lliurement federada amb la resta de pobles de l’Estat espanyol”. A Podem encara no han abordat aquest punt, tot i que una enquesta recent als militants catalans indicava que aquests s’inclinen pel federalisme. BComú tampoc no ha plasmat aquest debat en un document de partit.
La ponència política que ja tenen a punt els comuns supera aquestes posicions prèvies i marcarà el camí que seguiran a partir d’ara tots els implicats. S’espera
El document ha de ser ratificat en comissió i se sotmetrà a debat ciutadà per acabar en una votació a l’abril
que entre 3.000 i 4.000 persones assisteixin a l’assemblea del mes d’abril i puguin participar en la votació del document. Una vegada aprovada la part programàtica, s’abordarà l’organitzativa, que promet tantes giragonses com la qüestió territorial o més. Tots els partits volen quedar ben representats en la direcció de la nova formació i no diluir-s’hi.