Trump, Mèxic i els automòbils
EL president electe dels Estats Units ha iniciat amb èxit la seva lluita contra la deslocalització industrial dels fabricants d’automòbils a Mèxic, on es beneficien de salaris molt més baixos. Amb unes amenaces contundents via Twitter, Donald Trump ha aconseguit que tres grans fabricants hagin modificat les seves estratègies d’inversió.
Ford ha anul·lat una inversió de 1.600 milions d’euros a Mèxic, que ara farà als Estats Units. Fiat-Chrysler repatriarà la producció d’una camioneta pick-up i crearà 2.000 llocs de treball en territori dels Estats Units. La japonesa Toyota ha anunciat, per la seva part, una inversió de 10.000 milions de dòlars als Estats Units durant els propers cinc anys. Cap dels tres grans fabricants no vol córrer el risc de veure gravades les seves importacions de vehicles de Mèxic amb elevats aranzels, tal com els va advertir Trump que faria si no modificaven les seves decisions d’inversió. L’única companyia que planta cara és General Motors que, de moment, manté els seus plans d’inversió a Mèxic, perquè diu que gràcies a això pot mantenir els seus llocs de treball als Estats Units.
Han estat les esmentades tres fogonades les que han suposat una important victòria mediàtica de Trump en defensa de l’ocupació industrial dels Estats Units. L’original manera de reorientar la política industrial del país a cop de tuit, tot i això, ha sorprès i alhora preocupat en mitjans empresarials del país per la inestabilitat i incertesa que generen. Hi ha expectació per veure, a partir del proper divendres, dia en què pren possessió del càrrec, com es concreta a nivell global la seva política ne o proteccionista.
Especial preocupació, com és lògic, genera Trump a Mèxic, que s’ha convertit en els últims anys en una emergent plataforma de l’automòbil, en la qual han invertit tots els grans fabricants del món, per exportar anualment 3,2 milions de vehicles als Estats Units –un 70%– , al Canadà, a tot Amèrica del Sud i també a Europa. La principal raó són els seus baixos salaris: 8,24 dòlars l’hora davant els 46,35 dòlars que es paguen en les plantes automobilístiques dels Estats Units. L’obligació de fabricar al país que vol imposar Trump corre el risc, tot i això, de generar molta fressa i poca endreça, ja que les noves plantes dels EUA es crearan amb un alt nivell de robotització per ocupar com menys personal millor.
Passar dels tuits i les amenaces a canvis legals i comercials de gran calat, amb revisió dels tractats comercials, per frenar les exportacions de Mèxic als Estats Units sembla, a més, una cosa molt complexa perquè els dos països, juntament amb el Canadà, constitueixen una cadena de producció que és bidireccional, ja que més del 40% dels components de la producció mexicana es fabriquen als mateixos Estats Units. La globalització és tanta que fins i tot Espanya en podria resultar perjudicada, ja que són diverses les fàbriques nacionals de components, principalment catalanes i basques, que tenen fins a un total de quaranta filials a Mèxic.
El retorn dels Estats Units al proteccionisme, a part de les guerres comercials que generi, és un factor que pot afectar seriosament la competitivitat del país –per l’augment dels costos salarials– i provocar una important pujada de la inflació, amb el consegüent increment dels tipus d’interès, el que al seu torn pot acabar afectant el creixement i els llocs de treball als Estats Units, que ja voreja la plena ocupació. Trump, per tant, pot provocar al contrari del que pretén.