Pressupostos: espases enlaire
ENTRATS en el període decisiu per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per aquesta any, el Govern i la CUP, la pressió incessant de la qual és injustificable donada la seva limitada representació parlamentària, es troben enfrontats en, almenys, dos aspectes fonamentals: la qüestió fiscal i el pressupost per a ensenyament. Mentre que per a l’equip econòmic que presideix Oriol Junqueras hi ha poquíssim marge per a l’acord, per als dirigents de la CUP –que ni tan sols no han compromès el seu suport als comptes– serà decisiu que el Govern accedeixi a algunes de les seves reivindicacions, la qual cosa pot acabar sent contraproduent per a tots des del punt de vista social i econòmic.
Respecte de la qüestió fiscal, els cupaires pretenen pujar l’IRPF per a les rendes superiors als 60.000 euros/any, mentre exigeixen augments en els impostos de societats i successions. Unes pujades a què Junts pel Sí s’oposa frontalment per considerar que la pressió fiscal que pateixen els catalans ja és molt alta. Un fet objectiu i reconegut pràcticament per tots els sectors socials. No sembla, per tant, que l’acord sigui possible en aquest àrea dels pressupostos. Ni tan sols que hi pugui haver una cessió per alguna de les parts.
L’ensenyament és l’altre capítol del litigi. Tenint en compte que els del 2017 són els pressupostos més socials de la història recent de la Generalitat i que les polítiques dedicades al benestar concentren el 74% dels comptes –després de Salut, Ensenyament és el departament que augmenta més, amb més de 338 milions més respecte a l’últim aprovat, el del 2015–, la possibilitat d’incrementar aquell capítol és realment molt petita.
Malgrat això, la CUP encara reclama 146 milions més destinats a interins, substitucions i menys càrrega horària per a professors de més de 55 anys, aspectes sobre els quals podria haver-hi algun acord. Hi ha, a més a més, la circumstància que els sindicats d’ensenyament han convocat vagues al sector per als dies 18 de gener –coincidint amb les reunions pressupostàries entre les dues parts– i 9 de febrer, quan se celebrarà el debat final dels pressupostos. El Govern s’ha de plantejar si n’hi hauria prou amb concessions addicionals en aquest terreny per aconseguir el plàcet dels cupaires als comptes de la Generalitat.
Les properes dues setmanes seran decisives per saber si el Govern té o no pressupostos per al 2017. Depèn, com en moltes altres qüestions, del vot de la CUP. Els anticapitalistes han demostrat àmpliament la seva vocació d’exigir als altres que traspassin línies vermelles que en cap cas s’haurien de creuar.