Quatre tòpics
Les dones condueixen fatal”, asseguren els de sempre. Una altra variant del tòpic és l’esgarip testosterònic de les hores punta: “Dona havies de ser!”. Les dades refredades asseguren que, el 2015, van morir a les carreteres i vies espanyoles 1.292 homes per 395 dones –raó per la qual les companyies d’assegurances són més generoses amb elles en una curiosa derivació de la discriminació positiva–. És cert que fins ben entrats els anys vint del segle passat una dona no va poder acariciar un volant al nostre país –a l’Aràbia Saudita encara no ho poden fer avui perquè una dona al volant els sembla una amenaça–. Una altra qüestió fonamental és que, per a elles, el cotxe no és una joguina ni una prolongació de la seva libido. Les causes de la desafecció automobilística –excepte les Susie Wolff o Carmen Jordá de torn– són pragmàtiques, i potser estètiques: evitar haver d’obrir motors fumejants, aguantar embussos, buscar aparcament en carrers atapeïts, patir contractures al coll. S’ha demostrat que, si poden elegir, prefereixen fer servir mitjans de transport alternatius al cotxe.
Un altre tòpic assegura que som més romàntiques que els homes, hipòtesi
Un dels tòpics estrella és el que diu que les dones parlen i parlen i els homes no les escolten
refutada per generacions de poetes arrabassats, a més d’un recent estudi dut a terme per la Wayne State University de Michigan, obstinat en demostrar que ells s’enamoren més ràpidament que nosaltres. O és que li diem amor quan volem dir sexe? És gairebé una tradició que, quan una dona assoleix aquella edat indefinida, tant a la feina com al llit és reemplaçada per una congènere a qui li dobla l’edat. I encara que romangui esquiva la mirada sobre les dones que emulen Anne Bancroft a El graduat, els qui elegeixen a xavals per lluir com el seu millor accessori de temporada ostenten algun tipus de poder, o com a mínim, de puixança.
I, evidentment, com no ens havíem d’aturar en una de les línies estrella: la que afirma que les dones parlen i parlen i parlen, mentre els homes no les escolten. Alguns científics afirmen que els dos sexes utilitzem unes 15.000 paraules al dia, encara que no s’acaben de posar d’acord, però Louann Brizendine, neurobiòloga de la Universitat de Califòrnia, demostra que preval entre les dones una capacitat comunicativa més gran des del bressol, ja que les nenes són més precoces a l’hora de parlar i fan servir un vocabulari més ampli. De vegades amb un resultat frustrant. Al madrileny Barrio de las Letras, on la llista de carrers i una sèrie de citacions als paviments recorden excelsos literats –com Lope de Vega, Quevedo, Góngora o Bécquer, no hi ha ni una sola autora reconeguda. Ni Santa Teresa de Jesús, ni María de Zayas, ni Rosa Chacel, ni Gloria Fuertes, de la qual aquest any se celebra el centenari. Sempre s’ha dit que la immensa majoria dels homes té memòria de peix, mentre que elles són memorioses, però la lluita per recuperar la memòria, la col·lectiva, és àrdua.