Respecteu la feina de Déu

Islam significa lliurar-se a una condició de pau i seguretat amb Déu a través de la lleialtat i la submissió, perquè aquest és el seu significat, la necessitat de sotmetre’s al mandat de Déu. A partir d’aquesta fe categòrica, envejable, sí que es pot construir la convivència. Però per a això cal assumir tots els atributs de Déu, d’Al·là, i no pretendre impiament usurpar la seva feina.

I quina és aquesta feina, amic musulmà? Les seves tasques són moltes, però mentre acceptem la gran majoria d’elles sense vacil·lar, perquè no estan al nostre abast, n’hi ha una de fonamental que l’ésser humà se sent temptat a usurpar pecant molt greument.

Es tracta del judici final, de jutjar la fe i els mèrits de cadascú per arribar al Cel, al Paradís. Podem fer judicis temporals, provisionals, específics, a escala humana, podem jutjar la increença, però mai en termes definitius. Mai el judici final. Mai.

Per això, amic musulmà, tu no pots acceptar que es mati en nom d’Al·là a qui es considera infidel, o herètic, perquè només Ell té aquesta capacitat per dilucidar-ho. No li pots arrabassar en nom d’Al·là el que Al·là li ha regalat, i només a Ell pertany. Ni pots prohibir que la gent practiqui amb llibertat una altra religió, o decideixi canviar la que té, islam inclòs. Només Déu pot emetre el judici definitiu sobre la rectitud de cada consciència. I fer professió de fe (quin valor té davant Déu si l’has imposat per la por, o la conveniència?), pregar cinc vegades al dia i el divendres a la mesquita, dejunar durant el mes del Ramadà, pelegrinar a la Meca almenys una vegada a la vida, i l’almoina, no garanteix que Al·là et consideri justificat. No pots condemnar ningú en un judici final en nom de Déu, perquè Ell no t’ha atorgat aquest coneixement. Si l’usurpes estàs intentant fer el que ens està prohibit, i és impossible: el treball de Déu. És una heretgia.

Per aquesta raó i per la pròpia gravetat de la culpa, qui hi incorri s’exposa a la seva ira justa. Pots dir “està fora de la fe”, però no impedir-li viure amb la llibertat que Déu va concedir als nostres pares Adam i Eva.

El teu deure, en tot cas, és promoure la conversió de l’infidel, del pagà, mitjançant la predicació, el testimoni de vida i les obres. Això sí que és fer la feina que només l’ésser humà –i no Déu– pot fer.