Allò del grup sanguini
Estem en plena “Marató de Donants de sang 2.0 de Catalunya”. Es veu que cada any per festes es relaxen els hàbits dels donants i a la represa cal fer alguna acció per tornar a augmentar els dipòsits. Una marató a l’engròs no serviria de res, perquè la sang requereix una renovació constant i no admet grans estocs. El plasma es pot congelar però les plaquetes, per exemple, caduquen cada cinc dies, i s’han de mantenir en moviment perpetu. Al Banc de Sang i de Teixits tot és tan constant com el sacseig de les safates que remenen les plaquetes. La sang que ens extrauen arriba en unes bosses que són tractades per separar-ne els components, analitzades amb cura per assegurar-ne la qualitat i classificades en una impressionant hemoteca robotitzada que serveix les demandes dels hospitals del país. Recordo que, de nen, em van fer memoritzar el meu grup sanguini com una dada literalment vital. Calia recordar-la perquè em podia salvar la vida. Zero negatiu, zero negatiu, zero negatiu, m’anava repetint al llit la nit que me la vaig aprendre. Em van dir que el meu grup sanguini era molt valorat perquè serveix per a tothom. Zero (tot i que a mi em semblava més aviat una lletra o) era sinònim d’universal i ser negatiu, contradictòriament positiu. Després hi havia els del grup A, els del B, com a les classes dels Salesians, i els de l’AB, que devia ser quan ens barrejaven amb l’altra classe. I els positius, que també em semblava un nom contradictori perquè podien rebre molt, però donar poc. Recordo que vaig arribar a portar un carnet, degudament plastificat, amb gotetes de sang aixafades i el meu grup 0 negatiu, que m’omplia d’orgull per la seva utilitat, tot i que m’inquietava una mica poder rebre només dels meus.
Ara ja no existeix aquella pressió per no oblidar el teu grup sanguini. La tecnologia ha transformat en banal el fet d’esbrinar el de cadascú. Arran d’aquesta marató de donants he corroborat que, en efecte, el meu grup 0 és el comodí de la sang que serveix per a tothom, però també he descobert que la sang del grup A és la més comuna entre els catalans i per tant és la que més es necessita als hospitals, que la del grup B és justament volguda per infreqüent i que el grup AB té un plasma de qualitat. I quan ja creia que ho sabia tot ha resultat que aquesta classificació funciona a grans trets però que, en realitat, hi ha més de tres-cents grups sanguinis. En els casos de gent que necessita transfusions periòdiques cal afinar molt més perquè la sang transfosa no generi anticossos i, per tant, tota donació és poca. La força simbòlica que li hem atorgat a la sang fa que transfondre-la sigui, a banda d’una prova de solidaritat inqüestionable, una vacuna irrebatible contra el racisme. Doneu sang.
Zero negatiu, zero negatiu, zero negatiu, m’anava repetint al llit la nit que me la vaig aprendre; em podia salvar la vida