Sense elefants no hiha circ
L’històric Ringling Bros tanca per la caiguda d’assistènncia després de retirar els paquiderms
Adeu a l’espectacle més gran del món.
Noooo! No és que Donald Trump, en un atac de mala consciència i humilitat, hagi renunciat de sobte a la presidència dels Estats Units. Això seria notícia a tota portada i matèria per a la història amb majúscules.
Aquest és un altre tema, potser un asterisc o una nota a peu de pàgina d’aquella mateixa història.
Tanca el circ –que no, que no té res a veure amb Trump– que ha ocupat l’imaginari col·lectiu dels nord-americans al llarg de l’últim segle i mig.
El Ringling Bros and Barnum & Bailey, conegut per l’eslògan que obre aquest article –The greatest show on earth–, va anunciar dissabte a la nit que la seva carpa no es tornarà a aixecar a partir del 21 de maig. La seva presència ha estat habitual en els últims 146 anys, primer per separat –els germans Ringling i els altres es van repartir el territori del país– i després fusionats com a entitat.
Trenta espectacles més i es posarà un punt final brillant, a Uniondale (Nova York), a un testimoni d’una altra època que es rendeix al canvi de gustos i sensibilitats. El negoci resulta inviable amb deu milions d’espectadors anuals.
La retirada dels elefants el 2016 –símbol de l’empresa–, per la pressió dels col·lectius en defensa dels animals, ha accelerat el final d’un espectacle que la modernitat tecnològica havia posat a la picota.
Hi havia una vegada en què la faràndula arribava a una ciutat i els nens volien pujar a la caravana. Així ho va certificar Mark Twain, que també va sentir la fiblada del circ.
Aquesta societat en concret es va considerar que tenia un paper tan rellevant per mantenir alta la moral a casa, que el president Franklin D. Roosevelt li va donar un permís especial per utilitzar la infraestructura ferroviària durant la Segona Guerra Mundial. En els seus moments àlgids disposaven de capacitat per omplir fins a gairebé 200 vagons.
El 1952 les seves instal·lacions i la seva tropa, incloent-hi els animals (paquiderms, cavalls, camells i d’altres), van aparèixer a la pel·lícula titulada amb el seu lema. La va produir, dirigir i narrar Cecil B. DeMille. Va guanyar dos Oscar, fins i tot el reconeixement a millor film.
“El circ és l’únic gaudi etern que pots comprar amb diners”, va escriure Ernest Hemingway en un article de tres pàgines per al programa del Ringling Bros del 1953.
“És l’únic espectacle que mentre l’estàs veient t’ofereix la percepció de viure un veritable somni”, va afegir.
“Hem superat guerres i hem passat per tota mena de cicles econòmics i grans transformacions”, va declarar ahir a Associated Press Kenneth Feld, president i cap executiu de Felt Entertainment, firma propietària del Ringling Bros des del 1967.
“Però –va matisar– l’última dècada ha portat més canvis que en els 50-75 anys anteriors i per a la gent ja no som rellevants. Durant molt de temps, el circ va ser més que rellevant, era la matèria que alimentava els somnis”.
Als prop de 500 treballadors se’ls van informar de la notícia el mateix dissabte, després d’abaixar el teló a Miami i Florida. Intentaran recol·locar-los en altres espectacles de l’empresa o es quedaran al carrer.
En el comunicat oficial s’atribueix el tancament a la baixada en la venda d’entrades per a aquest icònic espectacle, que s’ha convertit en una caiguda dràstica després de la retirada dels elefants. “Aquesta circumstància –remarca el text– combinada amb els alts costos operatius han fet que el circ sigui un negoci insostenible per a la companyia”. Tampoc no s’ha d’oblidar la influència de pel·lícules, videojocs i internet, ni la llarga i costosa batalla legal mantinguda amb els defensors dels drets dels animals.
Els activistes els van posar en el punt de mira. Com que els acusaven de torturar els animals, van crear un altre lema: “l’espectacle més trist del món”.
Després de conèixer la notícia, el grup People Ethical Treatment of Animals (PETA), un dels oponents més perseverants, va proclamar la seva victòria. “Després de 36 anys de protestes, en què hem despertat a la gent la consciència sobre els animals en captivitat, –va indicar Ingrid Newkirk, presidenta de PETA–, celebrem el final del xou més trist per a les espècies salvatges i demanem a altres circs que tenen animals que segueixin aquest exemple com a senyal del canvi dels nostres temps”.
Això sí que és una veritable paradoxa: mentre molts no volen veure animals en actuacions circenses, d’altres hi han deixat d’anar perquè rebutgen una carpa sense elefants.
Activistes pels drets dels animals celebren la decisió i animen altres circs a fer el mateix