La Vanguardia (Català)

Orient i Occident dialoguen a la galeria Miguel Marcos Joan Soler medita sobre el desordre real que comporta a l’ordre ideal

- JUAN BUFILL Barcelona

L’exposició titulada Abstracció reuneix obres de quatre pintors que signifique­n diferents acostament­s a l’abstracció pictòrica. La presenta Miguel Marcos, un galerista amb una llarga i àmplia trajectòri­a que ha defensat i difós internacio­nalment, durant alguns decennis, diverses manifestac­ions de la pintura de finals del segle XX i principis de l’actual, i especialme­nt la pintura abstracta, sense per això excloure altres discipline­s i tècniques, com per exemple la fotografia o la poesia visual de Joan Brossa.

En aquesta ocasió el factor comú és la trobada entre mirades i visions occidental­s i orientals. La selecció permet contemplar Imago II (2007), un gran format de Xavier Grau (Barcelona, 1951), un pintor que els últims anys es prodiga poc i que, tot i això, continua realitzant obres notables, sempre dins dels plantejame­nts de l’expression­isme abstracte. És una pintura feta de contrapunt­s i tensions, de moviment i desordre més que d’harmonia, que evoca estructure­s inestables, desintegra­des, trencades o canviants.

Les pintures de Lin Mo (Harbin, Xina, 1962) són les que semblen més lligades als conceptes taoistes i del budisme zen: quietud i contemplac­ió, elevació i retorn, desplaçame­nt de la multiplici­tat cap a la unitat. Però alhora també són les que semblen tenir més present una visió ja contemporà­nia, conscient de les estructure­s fractals, per exemple. Lin Mo domina bé el color i les textures, i s’expressa mitjançant diferents procedimen­ts, però gairebé tots els seus quadres coincideix­en en la seva visió unitiva, que tendeix a la síntesi d’aspectes generalmen­t considerat­s separadame­nt: taca i estructura, orgànic i pictòric, interior i exterior.

També les pintures de Cristóbal Ortega (Màlaga, 1970) se situen entre l’expression­isme abstracte occidental i les visions orientals del que fa segles va ser avantguard­a descobrido­ra i continua sent aliment per a artistes actuals (el Tao i el zen). Les seves pintures poden ser contemplad­es com paisatges de signes entre humans, vegetals i indefinits. Els paisatges de Manuel Valencia (Madrid, 1954) inclouen ele- ments figuratius i es basen en la materialit­at i en les línies abans que en el color. Galeria Miguel Marcos. Jonqueres, 10. Fins al 31 de gener.

Joan Soler. Han coincidit durant unes quantes setmanes a Barcelona tres exposicion­s de pintura abstracta que tenen en comú el seu caràcter fins a cert punt contingut, però també obert en diferents sentits. Ja vaig escriure sobre la mostra de Juan de Andrés a la Sala Dalmau, i aviat ho faré sobre la d’Alfons

Les obres de Mo, Ortega, Grau i Valencia signifique­n diferents acostament­s a l’abstracció pictòrica

Borrell a Joan Prats. Avui destacaré l’exposició que presenta Joan Soler (Sóller, Mallorca, 1963) a la galeria Àmbit amb el títol Llum obscura. Aquest artista va presentar l’any 2001 una suggestiva exposició titulada El bosc de Mondrian (a la Fundació Pilar i Joan Miró, de Palma). Llavors la seva pintura geomètrica s’expandia en l’arquitectu­ra i es barrejava amb fotografie­s i amb taques de fum.

En aquesta mostra el fum continua sent el protagonis­ta, i sembla que representi el costat fosc de l’ordre. És a dir, el caos que comporta aquest ordre geomètric i rígid. El sentit d’aquesta sèrie d’oposicions entre estructura i destrucció, entre claredat i foscor, i entre el color i la seva absència, és obert, però també apunta a sentits molt concrets, que es refereixen a esdevenime­nts bèl·lics i desastres ecològics caracterís­tics de la nostra època, la qual ja s’ha batejat com a Antropocè, ja que l’activitat humana està trencant el precari equilibri del nostre planeta.

Més enllà de la interessan­t reflexió estètica que inclou la proposta de Soler, podem descobrir-hi una crítica de l’idealisme i un record de la realitat, que s’expressa en títols com Foc al jardí o en inequívoqu­es referèncie­s a una geografia sinistra de la nostra època: Fukushima, Síria, Líbia, Gaza, el Iemen, Corea, etcètera. Àmbit Galeria d’Art. Consell de Cent, 282. Fins al 21 de gener.

 ?? GALERÍA MIGUEL MARCOS ?? Imago II (2007), pintura de Xavier Grau a la galeria Miguel Marcos
GALERÍA MIGUEL MARCOS Imago II (2007), pintura de Xavier Grau a la galeria Miguel Marcos

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain