Un noucentista singular
L’historiador Aleix Catasús reivindica en un llibre l’originalitat i l’empremta personal de l’arquitecte Josep Maria Pericas
L’historiador Aleix Catasús i Oliart, expert en arquitectura catalana de principis del segle XX, acaba de publicar el llibre Josep Maria Pericas, arquitecte noucentista (Vic, 1881 - Barcelona, 1966), editat pel Patronat d’Estudis Osonencs.
Fill d’un fabricant del tèxtil de la Colònia la Coromina de Torelló, mentre estudiava a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (on va tenir companys com Domènech, Jujol i Masó), Pericas va entrar en contacte amb el grup de poetes, arquitectes i pintors impulsors del noucentisme. La seva obra, repartida entre Barcelona i Osona, sempre va anar lligada a aquest corrent, tot i que en algun dels seus primers projectes es pot observar la influència de Gaudí, de qui era amic personal. Tanmateix, la seva estètica formal aviat va adquirir personalitat pròpia, amb elements inspirats en la tendència trencadora de l’escola de Viena i el racionalisme.
La seva producció comprèn prop d’un centenar de construccions i restauracions: cases, monuments, esglésies, hospitals, escoles, panteons, farmàcies, entitats d’estalvi, cellers, fonts... Entre les seves obres més destacades a Barcelona sobresurt l’església del Carme (projectada el 1910), un edifici amb lleugers tocs gaudinians, però bàsicament inspirat en el gòtic centreeuropeu; o el monument a Verdaguer (a la cruïlla de la Diagonal i el passeig de Sant Joan), i la casa Pericas (a la Diagonal). També és remarcable la Clínica Mental de Sta. Coloma de Gramenet.
Tanmateix, bona part de la seva obra la va fer a Osona. A Vic cal ressaltar la Casa Bayés, la casa d’Anita Colomer, les escoles Balmes i St. Miquel dels Sants i la casa Puig. Altres construccions importants són la Torre Pericas (a la Coromina de Torelló) i el monument a Verdaguer de Folgueroles; sense oblidar l’aixecament dels plànols de les ruïnes del monestir romànic de St. Pere de Casserres (1904), una proposta que, un segle després, va servir
A Barcelona, les seves obres més conegudes són el monument a Verdaguer i l’església del Carme
per restauració l’edifici. Durant anys també va ser l’arquitecte diocesà dels bisbats de Vic i Barcelona.
Al pròleg del llibre, Enric Pericas, net de l’arquitecte, defineix el treball de Catasús com “una crònica completíssima que supera la fragmentació historiogràfica; no es limita a l’obra construïda: també fa incursió en el món del disseny, l’arqueologia i els estudis de l’arquitectura romànica i medieval”.
El llibre és el resultat de deu anys de visites als arxius, converses amb familiars i professionals interessats en l’obra de l’arquitecte i la consulta de la seva extensa correspondència. Per l’autor, el volum de 380 pàgines vol “contribuir a situar la figura de Pericas com una de les personalitats més originals del noucentisme”.
Excel·lent dibuixant i practicant d’una arquitectura total, a més de projectar edificis, Pericas sempre va tenir present l’entorn exterior i va dissenyar minuciosament tots els elements que conformaven les façanes i els interiors: esgrafiats, reixes, vitralls, capitells, portes, detalls de forja, llars de foc, mobiliari, picaportes, baranes, fanals, ceràmiques, joies, làmpades, penja-robes...
La reivindicació d’aquesta figura del noucentisme no s’acaba amb el llibre. Josep Maria Claparols i Pericas (net de l’arquitecte), explica: “Amb els historiadors Aleix Catasús i Raquel Lacuesta, un grup de professionals de Vic i el Col·legi d’Arquitectes d’Osona estem preparant una exposició sobre Pericas al Museu de la Pell de Vic i també l’edició d’un llibre-catàleg”.