Ramos es traeix
Fortament increpat, el defensa va activar la remuntada local
Dijous posava en safata la classificació del Reial Madrid per als vuitens de la Copa del Rei amb un gest de vanitat que va enfurismar el Sánchez Pizjuán. Sergio Ramos es va oferir per executar un penal intranscendent, ho va fer a l’estil Panenka i ho va celebrar amb gestos de desafiament a una part del públic. L’operació de rentat d’imatge del defensa, en la qual s’inclou el silenci delator d’un Javier Tebas que es va excedir en les seves crítiques en episodis equiparables, no va tenir cap efecte tenint en compte la rebuda del sevillisme a qui va ser el seu defensa. L’esbroncada quan el seu nom va sonar per la megafonia va ser general, es van reproduir els insults al sector dels Biris, hi va haver mocadorades i xiulets cada vegada que va entrar en contracte amb la pilota. Als voltants de l’estadi, pancartes amb insults i lemes com “Aquesta no serà mai casa teva” expressaven l’animadversió envers Ramos. De fet l’afició va aclamar Rakitic i Dani Alves, dos exsevillistes estimats, per eixamplar la bretxa amb el madridista.
Ramos s’ha especialitzat en els cops de teatre d’última hora. En l’últim clàssic va arrencar un punt del Camp Nou en l’últim minut i va validar la remuntada contra el Deportivo en el temps afegit. També en la prolongació ha canviat el destí de finals. En l’última Supercopa d’Europa va forçar la pròrroga contra el Sevilla en el minut 93 i el Madrid va acabar adjudicant-se el trofeu... La caldera del Pizjuán no va impressionar l’experimentat defensa, que a l’atapeïda rereguarda blanca va practicar una funció impecable fins que va tornar a donar un cop de teatre. Aquesta vegada, a la inversa. Va marcar de cap en una jugada a pilota aturada, la seva especialitat, però a la porteria equivocada, i va concedir l’empat al Sevilla. Set minuts després, ja al temps de descompte, un gol de Jovetic certificava l’inesperat triomf local. Les armes que han facilitat tantes victòries aquesta vegada van actuar en contra seu. Fins i tot la cèlebre flor de Zidane es va trobar a faltar.
Un altre dels recursos blancs va resultar insuficient al Pizjuán, si no és perquè Cristiano Ronaldo aconseguís un rècord. Amb 56 gols, el portuguès va igualar el madridista Hugo Sánchez com a màxim golejador de la història de la Lliga des del punt de penal. Aquesta jugada admet debat, perquè Sergio Rico va desviar la pilota a la seva sortida davant Carvajal i el defensa blanc va dirigir la seva trajectòria cap al porter més que cap a l’esfèrica. “Ja sabem com va, això; ja vam veure el Madrid-Sevilla”, podria repetir Piqué si li quedessin ànims per exposar-se a un altre expedient instat pel col·lectiu arbitral i a una allau de crítiques de l’estament mediàtic.
Semblava que no passaria mai, i menys al minut 84 del partit d’ahir, però el Madrid va caure després de 40 compareixences sense conèixer la derrota. De fet, l’equip de Zidane no havia perdut en cap desplaçament de Lliga. Continua sent el Barcelona l’únic equip que ha puntuat en l’impenetrable Sánchez Pizjuán, escenari d’un raig d’esperança per a l’equip de Luis Enrique. Havia de ser el Sevilla, i ho va ser, qui aturés la marxa triomfal blanca i retornés l’emoció al campionat. Amb passió i tensió, amb un gol de penal, un altre en pròpia porteria i el definitiu en l’últim sospir en un partit frenètic. Mai la pèrdua d’una posició en la classificació no havia estat tan dolça per al Barcelona. Perquè l’equip blaugrana va tornar a la tercera plaça, però el líder és més a prop.
El Barça torna a la tercera plaça, però el líder queda més a prop: a dos punts però amb un partit menys
Amb 56 gols, el portuguès iguala Hugo Sánchez com a màxim transformador de penals