“Tinc en la meva família cinc suïcides i un assassí”
Tinc 50 anys. Vaig néixer a Adak, una illeta d’Alaska, i visc a Auckland (Nova Zelanda). Sóc professor i escriptor. Estic divorciat, sense fills. Política? Sóc feminista, marxista, esquerrà radical. Sóc ateu. El meu país em repugna. Canviaria la meva vida
Sap fer vaixells? Des de zero podria construir un vaixell! I després tripular-lo. Necessitem fer coses, i a això vaig dedicar part de la meva vida.
Fins que va escriure.
També és construir. Un relat és una mena de vaixell. Escriure... m’ha salvat la vida!
Això és literal o figurat?
Als 20 anys jo pensava que el meu destí era suïcidar-me. Que era una condemna de la meva família: ja tenim cinc suïcides i un assassí... Però d’ençà que em vaig posar a escriure, tot encaixa, s’aclareix, s’entén.
I què no entenia?
El suïcidi del meu pare.
Com va ser?
El meu pare va decidir instal·lar-se a l’illa d’Alaska on havíem viscut quan jo era petit, Adak. Allà havíem pescat i caçat plegats.
I per què el seu pare va decidir marxar?
Jo tenia 13 anys, érem a Seattle i els meus pares s’havien separat. I llavors ell em va preguntar: “Vens amb mi?”
I?
Era només per un curs. Però vaig dir que no.
Per què?
Vaig tenir por. Anar a aquell lloc inhòspit,
amb nois alcoholitzats, delinqüents, que practicaven sexe, drogats i violents, amb armes... Vaig tenir por de ser com ells.
I com era el seu pare?
Caçador i pescador, sensible, inestable, bipolar, amb moments eufòrics i depressius, talentós, intel·ligent, amb sentit de l’humor... Junts havíem vist en plena natura balenes i cabirols i salmons... Era afectuós, un bon pare. I un mal marit.
Això passa.
La seva infidelitat va destruir dos matrimonis. I es jutjava a si mateix molt, molt severament. D’això n’he après jo...
Què ha après?
A no jutjar-me tan durament! A perdonarme. El meu pare, perfeccionista, es veia a si mateix com un monstre que actua malament. No va encaixar al món, es va sentir culpable, mala persona, potser per la seva educació religiosa...
Ah, la culpa, que tirànica!
Va fugir a la illa desanimat, desesperançat, devia diners al fisc... Va viure en una casa aïllada, sol... No es va acceptar: dues setmanes després d’arribar, es va engegar un tret.
Com es va sentir quan ho va saber?
Destrossat, em vaig sentir culpable. Es penedeix de no haver anat amb ell?
Si pogués tornar enrere, seria al seu costat.
Però vostè no en va tenir cap culpa...
Peròla meva avui maresé que vaig tots viureli vam enfadat fallar, des tots! d’aleshores...Amb Ja hem fet les paus, l’estimo.
Quin paper ha exercit l’escriptura?
Terapèutic.sóc un Em tràgic,poso a com escriureels anticsi em surt grecs.tragèdia, Perquècura. Totsla necessitemtragèdia literària explicar-nosés terapèutica,el nostre conte mors. perEl meu entendre’ns.pare no s’hoSi no, va embogeixespoder explicar...o A més, l’escriptura busca bellesa.
Malgrat la cruesa?
La cruesa té estètica, també. El cas és que un dia ho vaig perdre tot... i vaig descobrir que no estava pensant a suïcidar-me!
Salvat.
No ens hauria de fer vergonya parlar de la ruïna, el fracàs, el suïcidi...: són tan aleatoris com la loteria, cap de nosaltres no és culpable! Al meu pare... li va tocar suïcidar-se. I això a mi em va avergonyir molt de temps, de manera que explicava a tothom que el meu pare havia mort de càncer.
Com es va posar vostè a escriure?
Vaig anar a un càsting d’una obra de teatre, vaig explicar la meva història, vaig improvisar... Ah, quin alleujament que vaig sentir! I a casa, vaig continuar, ja per escrit. I així escric sempre: improvisant!
Sense esquemes?
Començo a escriure un llibre sense saber de què va: ho vaig descobrint mentre escric! Escrivint així, vaig recuperar el meu pare: li vaig tornar la vida, el vaig acompanyar a l’illa. El primer sorprès és l’artista, jo mateix.
Però l’estètica demana estructura.
I resulta que l’inconscient té estructura! Això he descobert: una cosa que escric al final... dóna sentit a una cosa que havia escrit al principi, i tot s’il·lumina! I hi ha també un dia que la novel·la arriba al punt final, ho sento amb tota certesa.
Ajuda escriure des de Nova Zelanda?
Visc allà perquè és preciós, parlen anglès, és barat, hi ha l’oceà... i és lluny dels Estats Units! El meu país natal em repugna!
Per què?
Em repugnava ja des de Bush. Les armes per a autodefensa... és imperdonable. S’hauria de controlar. I provoquem guerres. I no els agrada llegir tragèdies, es queixen que els meus llibres són depriments i m’he de justificar, com si jo hagués inventat la tragèdia! Idiotes! Però ara, amb Trump..., és el pitjor que s’ha vist mai: un supremacista blanc!
I les seves relacions de parella... s’assemblen a les del seu pare?
M’he divorciat fa poc. M’avorreixo fàcilment, necessito que em sorprenguin, i això no és fàcil. I sóc sentimental: canviaria la meva vida sencera per amor. Però fins al moment no he pensat a suïcidar-me.