La famílies espanyoles carreguen amb el 84% de la recaptació tributària
Un informe d’Oxfam alerta sobre l’augment de les desigualtats socials
Va dir una vegada el premi Nobel Muhammad Yunus que la “desigualtat és una bomba de rellotgeria”. Doncs bé, està a punt d’esclatar. Si no ho ha fet ja. El 2016 el 10% dels espanyols més rics acumulaven el 56% de la riquesa de tot el país. Uns 4,7 milions de persones tenen el mateix que 42,6 milions.
Més dades: la fortuna de només tres persones (Amancio Ortega i la seva filla Sandra i Juan Roig) ja equival a la d’uns 14 milions de persones (els habitants de Catalunya i la Comunitat de Madrid). Malgrat la recuperació econòmica dels últims anys, els rics són cada vegada més rics, i els pobres, més pobres. La bretxa s’eixampla. El 2014 el 30% més pobre va veure reduïda la seva riquesa en una tercera part, mentre que la fortuna del trio del capdavant va augmentar un 3%.
L’economia espanyola creix, però la desigualtat també. L’últim any Espanya ha afegit a la seva llista uns 7.000 milionaris (uns 20 cada dia). Però des de la crisi s’ha convertit al segon país de la UE, després de Xipre, on més ha crescut la desigualtat de la renda (unes 20 vegades més que la mitjana europea).
Són algunes de les conclusions de l’últim informe Oxfam Intermón, Una economia per al 99%, que es presenta avui a Barcelona. “Tenim un sistema econòmic que no treballa per a tothom, en un context en què els beneficis empresarials no han estat afectats, i en canvi sí les rendes salarials. Els que s’aprofiten més de l’actual recuperació són precisament els que menys han patit els anys anteriors”, explica Iñigo Macías, investigador d’Oxfam Intermón.
El sistema fiscal que ha posat en marxa el Govern espanyol al llarg d’aquests anys tampoc ha aconseguit reduir la desigualtat. Al contrari: d’alguna manera l’ha incentivada. Entre altres causes, perquè les famílies continuen suportant la major part del pes tributari, aportant un 84% de la recaptació, davant un 13% de la que aporten les empreses (dades del 2016). La crisi i els dos últims anys de recuperació econòmica no han fet sinó empitjorar en 18 punts aquest desequilibri. “La recaptació per l’impost de societats ha estat menys de la meitat que el 2007. El gran forat recaptatori continua sent, per tant, l’impost de societats”, indica l’informe.
El fet que els poders públics no tinguin recursos per corregir les desigualtats socials es deu, entre altres coses, al paper distorsionant dels paradisos fiscals. Oxfam Intermón aporta una dada significativa. Dos de cada tres euros de la inversió d’entrada a Espanya en els primers sis mesos del 2016 té com a punt d’origen un “territori fiscalment agressiu”. És a dir, aquests capitals que arriben a Espanya s’aprofiten d’esquemes de baixa fiscalitat. A la pràctica, la inversió directa que es rep genera pèrdues impositives de l’ordre de 1.550 milions d’euros.
Oxfam Intermón calcula que a tot el món hi ha uns 7,6 bilions d’euros offshore i que moltes companyies recorren a l’elusió fiscal (el 2014 Apple va tributar pels seus beneficis a Europa a un tipus efectiu del 0,005%). Els dos elements, per exemple, fan perdre els països en desenvolupament cada any gairebé 100.000 milions de dòlars.
Amb aquest panorama, no sorprèn gens que un cert malestar social estigui començant a sortir a la superfície. “La desigualtat econòmica amenaça de fracturar les nostres societats. La desafecció generalitzada que genera la política convencional provoca que cada vegada més ciutadans dels països rics donin mostres que no estan disposats a continuar aguantant la situació actual”, alerten des d’Oxfam Intermón.
Les seves propostes: augmentar el salari mínim, reforçar mecanismes de negociació col·lectiva i reformar el sistema fiscal perquè individus i empreses tributin en funció de la seva capacitat i activitat econòmica real. Per desactivar la bomba de la desigualtat a temps. Tic-tac...
DESEQUILIBRIS Les empreses només aporten el 13% del total que ingressa Hisenda
CAPITALS ESTRANGERS
Dos de cada tres euros invertits a Espanya procedeixen de paradisos fiscals