Les cues tornen al cinema gràcies al musical ‘La La Land’
Els cinemes habilitaran més sales davant l’èxit del musical
En total 263 cinemes, amb 293 pantalles, van projectar la pel·lícula de Chazelle
En el seu primer cap de setmana ha aconseguit prop de dos milions d’euros
Universal, la distribuïdora del film, preveu incrementar-ne les sales de projecció
El 24 de gener se sabran les nominacions a les estatuetes
La La Land, l’agredolç musical protagonitzat per Ryan Gosling i Emma Stone, ha posat música celestial a la taquilla cinematogràfica espanyola aquest cap de setmana passat.
La demanda d’entrades per al film de Daniel Chazelle, la història d’amor entre en Sebastian (Gosling) i la Mia (Stone) que transcorre entre balls i cançons ha superat les expectatives més atrevides, incloent-hi les que inicialment tenia Universal, la seva distribuïdora.
Després del brillant triomf als passats Globus d’Or –set guardons de set nominacions, ple absolut– es van incrementar les previsions del llançament i es van aconseguir un vint per cent més de còpies previstes. En total 263 cinemes, amb 293 pantalles projectant el film.
Durant el cap de setmana, a més, algunes cadenes de cinema –aquelles que tenen capacitat tècnica per fer-ho, com ara Yelmo, per exemple– van incrementar les projeccions previstes en l’últim moment i van obrir sales noves a mesura que s’omplien les inicialment previstes.
D’aquesta manera, La La Land s’erigeix en la triomfadora del cap de setmana, tant pel que fa a la recaptació com als espectadors. Durant els tres primers dies d’exhibició del film –divendres, dissabte i diumenge passats– La La
Land ha recaptat gairebé dos milions d’euros.
Exactament 1,9 milions, segons les dades de ComScore –abans conegudes com a Rentrak, empresa líder en el monitoratge de les audiències–, amb més de 280.000 espectadors. Aquesta xifra representa una mitjana de 7.399 euros obtinguts per cinema. Amb una altra dada més reveladora: 6.551 euros aconseguits per pantalla. Aquestes dades parlen d’un ple pràcticament constant en totes les projeccions. “No estem davant cap rècord absolut”, afirma David Rodríguez, director general de ComScore per a Espanya i Portugal. “Però sí davant d’una grata sorpresa”.
Una fita hauria estat 10.000 euros per cinema i deu milions d’euros de recaptació el primer cap de setmana, com va aconseguir el film Albada (1a part) (2011). “Però un musical no aconseguia aquestes recaptacions des de Mamma
Mia! (2008)”, recorda el directiu de ComScore. “No ha estat tampoc un llançament massiu com va ser Rogue one”, afegeix.
“L’anterior cap de setmana la pel·lícula més taquillera va ser
Canta!, amb una mitjana de 4.301 euros per cinema”, assenyala José López, que des del seu web No solo
cine (Nosolocine.net) segueix amb atenció els vaivens setmanals de la taquilla. “Per contextualitzar el fenomen La La Land hem de tenir en compte que un film com ara
Rogue one, per exemple, enquadrat en l’univers galàctic de George Lucas, cosa que vol dir un èxit garantit, va aconseguir prop de quatre milions de recaptació en el seu primer cap de setmana d’exhibició”. En concret van ser 3.900.000 euros.
Cal tenir en compte, tot i això, que aquest film es va començar a projectar dijous, un dia abans, a partir de les set del vespre. I va disposar de més pantalles: gairebé tots els cinemes la projectaven. Segons les dades de l’Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació (AIMC), a Espanya hi ha 675 cinemes en funcionament que, en total, sumen 3.932 pantalles en actiu, 760 de les quals a Catalunya. López assenyala una altra dada significativa: del 23 al 25 de desembre, el segon cap de setmana de projecció de Rogue
one, la seva recaptació va disminuir a 2.589 euros per cinema.
Com serà la recaptació del cap de setmana que ve de La La Land? Segons els observadors del sector, si cau per sota del cinquanta per cent –cosa poc probable– seria un fracàs. Universal, per contra, té previst incrementar progressivament el nombre de sales que projecten el film de Chazelle, en espera de les nominacions per als Oscar que tindran lloc el dimarts 24 de gener.
La La Land, anomenada La ciudad de las estrellas en espanyol, va iniciar la seva carrera imparable al passat festival de Venècia, amb un Lido lliurat a la seva proposta musical. Els quatre anys anteriors el certamen italià s’ha convertit en el veritable herald dels Oscar. En concret des que el dirigeix Alberto Barbera, cosa que ha incrementat molt el seu valor a Hollywood. Pel·lícules com ara Gravity (2013), d’Alfonso Cuarón, així com Birdman, d’Iñárritu, el 2014, van iniciar el seu camí imparable cap a les anhelades estatuetes al festival venecià. També ho va fer Spotlight, que no va inaugurar el festival com les dues anteriors, però va estar programat dins de les sessions de l’edició de fa dos anys. El que toca Venècia es converteix en estatueta, pel que sembla, i d’aquí ve l’atenció que va rebre des del primer moment el film de Chazelle, que llavors –com ara– va dividir la crítica. A la Gran Bretanya, on el cap de setmana passat s’estrenava també La La Land ,va aconseguir una recaptació de sis milions i mig de lliures (més de set milions d’euros). “Els triomfs insospitats com La
La Land no responen mai a un únic factor”, diu David Rodríguez, de ComScore. El cap de setmana passat va ser lluminós. però feia fred, un element a tenir en compte en el caràcter variable del consum cinematogràfic, tan marcat per la climatologia. El Barça, a més, va començar a jugar a les quatre de la tarda: això també cal tenir-ho present.
“Tot suma per a l’èxit o el fracàs d’un film”, afegeix l’especialista en recaptacions, com suma l’optimisme intrínsec d’un film que et fa oblidar que fora del cinema sempre fa fred. Encara que sigui estiu.
La la la.