Puigdemont qüestiona la voluntat de diàleg en una carta a Rajoy
En la missiva a la Moncloa explica que les conferències de presidents no serveixen
Les conferències de presidents autonòmics, com la d’avui, “són només una posada en escena sense cap resultat productiu”. Així justifica Carles Puigdemont la seva absència en una carta a Rajoy en la qual li retreu que l’oferta de diàleg “no sigui de debò”.
Carles Puigdemont considera que l’operació diàleg del Govern espanyol “no és de debò”, i ho ha fet saber a Mariano Rajoy en una carta enviada ahir en què excusa la seva assistència a la conferència de presidents que avui es fa a Madrid. “Una vegada més, li reitero la nostra vocació i la nostra oferta de diàleg permanent, tant per abordar la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya com per a tot el que afecta al dia a dia del nostre país i que, per desgràcia, fins aquest moment el seu Govern s’ha negat a afrontar de manera veritable, més enllà d’anuncis”, retreu a Mariano Rajoy el president de la Generalitat, que afegeix: “Com ja sap, a part del referèndum, Catalunya té una llarga llista de prioritats i urgències”.
A la carta, Carles Puigdemont subratlla que les conferències de presidents, en vista de l’experiència de les reunions que hi ha hagut fins ara, “només són una posada en escena, sense cap resultat productiu ni satisfactori”, i reivindica que, “com a nació que som i, atenent a la nostra realitat política, ens hem guanyat tenir una relació bilateral amb el Govern espanyol”. I, d’acord amb aquests principis, expressa la sel’inici va voluntat que “pròximament puguem tractar tots aquests temes personalment”, en l’entrevista que tenen pendent des que el líder del PP va tornar a ser investit president del Govern espanyol, el mes d’octubre de l’any passat.
El president de la Generalitat va aprofundir en totes aquestes idees en una conferència, titulada 2017, un any clau per al futur de Catalunya, que va pronunciar també ahir al teatre Romea, en què va fer balanç del seu any al capdavant de la primera institució de Catalunya i va repassar les perspectives per a aquest exercici. La tesi defensada per Carles Puigdemont va ser que, des de del procés sobiranista, arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, Catalunya “ha sortit del règim comú, s’ha acabat el cafè per a tothom, malgrat que alguns no vulguin adonar-se’n,”, i molts ciutadans han anat fent les seves pròpies declaracions individuals d’independència, amb la consegüent desconnexió d’Espanya.
Van ser unes declaracions individuals d’independència de què va posar com a exemple la seva pròpia absència a la conferència de presidents i que va assegurar que tindran el punt culminant en
el referèndum que se celebrarà aquest any i que va reiterar que serà “vinculant i vàlid”. I per aquesta raó va proclamar que el 2017 serà l’any del “final del procés” i del començament d’“una nova era”: “És l’any en què acaba un procés i comença una nova era en la història de Catalunya, una era d’una Catalunya rotundament lliure, més pròspera, més justa, més solidària i més democràtica, posada al servei de l’ideal de la millora del món”, va sentenciar el president de la Generalitat.