Tina Vallès
‘La memòria de l’arbre’ serà publicada el 22 de febrer i al maig en castellà
ESCRIPTORA
Tina Vallès ha guanyat el premi Anagrama de narrativa en català amb La memòria de l’arbre, una novel·la breu explicada per un nen de deu anys, quan els seus avis deixen el poble per anar a viure a casa seva a Barcelona.
Tina Vallès ha obtingut el segon premi Anagrama en català amb tot un repte literari: afrontar una història amb un nen de deu anys i el seu avi, tot un clàssic des de Cor , de De Amicis, a El vell i la mar, de Hemingway, sense caure en la sensibleria. L’autora es va procurar abans un antídot d’efectes comprovats: “Mercè Rodoreda és el meu referent de contenció contra el sentimentalisme i la cursileria. Porto sempre un senyal de trànsit que m’alerta per no acabar estimbada al barranc de l’emoció fàcil”.
Tina Vallès és una consumada contista que des de la revista electrònica Paper de vidre duu a terme una tasca, ja amb 14 anys, per difondre i dignificar el conte català. El 2013 va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes amb El parèntesi més llarg (Proa) i el 2011 va publicar una novel·la curta, Maic (Baula), protagonitzada per un nen de vuit anys sense pare.
La novel·la guanyadora de l’Anagrama (dotat amb 6.000 euros) també és breu. L’editora Isabel Obiols diu que una de les virtuts és l’estructura: “Onze escenes que juntes formen una història homogènia, tot i que algunes es podrien llegir de manera independent”. La novel·la es titula La memòria
de l’arbre perquè hi ha diversos arbres, sobretot un desmai, amb una història que intervé decisivament en la tensió narrativa de la novel·la. “Un nen de deu anys veu com la seva vida i la de la seva família canvia quan els seus avis, que han arribat a aquella edat en què no poden estar sols, viuen amb ells. Hi ha dos paisatges. El de Vilaverd, a la Conca de Barberà, al costat del Montsant, que és un homenatge no autobiogràfic a la meva infància, i el de la ronda Sant Antoni de Barcelona, que és allà on viu la família. Per la manera en què el pare els comunica que els seus avis van a casa seva, el nen es pregunta si és un motiu per posar-s’hi content o no. Perquè al llibre hi ha moltes preguntes sense respostes i alguna resposta per a la qual encara no hi ha la pregunta. És una novel·la sobre la memòria, com es perden o es conserven els records, de com el nen va madurant a mesura que dialoga amb el seu avi, de com ell sap que li queda poc temps per explicar-se i fa servir les imatges dels arbres com a eina per expressar el que no pot dir amb paraules, de la mateixa manera que el net també li fa veure la vida amb menys dramatisme”. Hi ha tres altres personatges, l’àvia i els pares, però menys dibuixats.
Silvia Sesé, que des del 2 de gener ha pres el relleu de Jorge Herralde,
Silvia Sesé substitueix Herralde com a directora, tot i que l’editor continua vinculat al segell
segons els pactes de l’adquisició del 99% de l’editorial per Feltrinelli, reafirma l’aposta del segell per l’edició en català. “Forma part del nostre ADN. Vam publicar 13 títols el 2016 i ens mantindrem en aquest nombre, escollint bé, apostant per la nova literatura catalana, la més fresca i rebel; no hem tingut vendes espectaculars, però són en el nivell del que són les xifres a Catalunya, incloent-hi les traduccions”.
Silvia Sesé diu que no es tracta només d’entrar dins el mercat en llengua catalana, sinó de projectar els autors catalans en altres països, aprofitant la penetració que té l’editorial a la resta de l’Estat, Europa i Llatinoamèrica. “Ja ho fem –comenta– amb autors llatinoamericans que només eren publicats als seus països i no en el conjunt hispanoparlant. I fem el mateix amb els catalans”. “Sempre –subratlla– que sigui racional”.
La memòria de l’arbre apareixerà en català el 22 de febrer i la traducció castellana al maig, per presentar-lo a la Fira del Llibre de Madrid.