Un horitzó agradable
Jordi Amat relata una conversa amb el vell sindicalista José Luis López Bulla i el pedagog Gregorio Luri en un agradable passeig pel Maresme: “Fa fred i l’escuma de les onades difumina el paisatge del litoral barceloní que s’albira al fons. Amb sort es distingeix el Vela, una mica més la placa fotovoltaica i sobretot les fermes torres de la tèrmica de Sant Adrià”.
Vam pactar negar-ho tot i incompliré aquell tracte. José Luis López Bulla, 73 anys i Ducados als dits, té fama de caminar poc o gens. La dada, em diu, forma part de la seva llegenda, que és considerable i ell no voldria desmentir. Per això quan arribem a l’estació em demana que no reveli que, xino-xano i entre les vies i la sorra, s’ha fet el passeig que enllaça el Masnou amb Montgat per la costa com qui no fa res.
Però l’escena, si no l’explico tal com va succeir, no s’entendrà. A mitja tarda sortíem del restaurant del port quan el veterà sindicalista va agafar del braç, sense que gairebé es notés, el nostre amfitrió. És Gregorio Luri, el savi d’Ocata, que proposa de caminar una estona. Fa fred i l’escuma de les ones difumina el paisatge del litoral barceloní que s’albira al fons. Amb sort es distingeix el Vela, una mica més la placa fotovoltaica i sobretot les fermes torres de la tèrmica de Sant Adrià. Luri pregunta a López Bulla si li semblaria bé que enderroquessin aquesta simbòlica catedral industrial. El sindicalista, elegant i amb pin vermell a la solapa, s’atura i retrocedeix un pas. Un ciclista s’emprenya. Posa en marxa la maquineta. D’aquí en pot sortir una anècdota, un record o una reflexió sobre el present. Té memòria, però no és captiu de la nostàlgia. “El tipus que la va construir era un dirigent de la construcció”. La seva planera severitat és simpatiquíssima.
López Bulla, aparentment 73, que no fuma ni camina, ja no pot gestionar el blog de Santiago Carrillo, però cada dia redacta una entrada del seu. Es titula Metiendo bulla. També llegeix, perquè té un bon llibreter a mà –el de La Llopa a Calella–, encara que l’última novel·la de Laurent Binet li està semblant una llauna. Tampoc no li va semblar millor l’informe del comitè de savis del PSOE, que va penjar puntualment. Reformista com ha estat sempre, pensa com les dinàmiques del present –el final del sistema taylorista per començar, l’obrer com a treballador global– impliquen necessàriament la transformació del model sindical que va ajudar a construir. A la primavera se celebrarà el congrés de Comissions. Em diu que ell ja haurà preparat la dinamita.