Renovar-se o morir
El nou director ambientarà la col·lecció amb l’art i la història del seu temps
L’arribada a la direcció del Museu Picasso del francosuís Emmanuel Guigon ha portat una alenada d’aire fresc a un centre que, malgrat que el visiten cada any prop d’un milió de persones –o justament per això–, corria el perill de caure en l’autocomplaença i el consegüent immobilisme.
El Museu Picasso es posa les piles. L’arribada a la direcció del francosuís Emmanuel Guigon ha suposat una alenada d’aire fresc per a un centre que, malgrat que cada any és visitat per prop d’un milió de persones –o justament per això–, corria el perill de caure en una autocomplaença excessiva, amb el consegüent immobilisme. Guigon amb prou feines ha tingut marge per preparar una programació pròpia per a aquest 2017 –l’exposició estrella serà Picasso. Retrats, del 17 de març al 25 de juny, una coproducció amb la National Portrait Gallery heretada de l’etapa capitanejada per Bernardo Laniado-Romero, el seu antecessor– però anuncia un 2018 carregat de canvis i, sobretot, d’energies renovades.
I això que ahir, afectat per una grip inoportuna, Guigon amb prou feines era un fil de veu. “Hem de potenciar la nostra singularitat”, va dir. El canvi més radical serà la nova presentació de la seva col·lecció permanent, que deixarà de mostrar el jove Picasso com un geni aïllat del món i contextualitzarà la seva producció en la seva època amb la recreació dels ambients que va freqüentar. Per primera vegada, donarà entrada al cinema mitjançant la projecció de pel·lícules de l’època. Es tracta d’una iniciativa radical que al seu dia ja va voler posar en marxa Pepe Serra –el llavors director va confiar la museografia a Juan José Lahuerta, que va arribar a desenvolupar el projecte–, però la materialització es va veure avortada amb la marxa del mateix Serra, el 2011, al MNAC. Guigon la reprèn ara no en la seva literalitat, sinó a partir d’un nou disseny personal. No va voler avançar detalls, però va assegurar, per exemple, que hi haurà una sala dedicada a Els Quatre Gats i que col·laboraran amb el MNAC perquè quadres d’altres pintors de la Barcelona de finals del segle XIX representats al gran museu català es puguin mostrar com a dipòsits al Picasso i que al seu torn obres de l’artista malagueny entrin a formar part de la col·lecció del Palau de Montjuïc.
Una altra de les novetats per a l’any que ve serà la remodelació del pati interior que unifica els diferents palaus del carrer Montcada, un lloc de passada que Guigon vol fer més càlid i habitable, reactivant la sala 0 per a la creació contemporània, incorporant a la museografia l’espai que actualment fa les funcions de vestuari –al sostre s’han descobert unes pintures renaixentistes– i tornant a obrir una cafeteria-restaurant. Així mateix, el director estudia canviar els accessos actuals per alleujar les cues del carrer Montcada. I encara: l’estiu vinent s’emprendran una sèrie d’obres de climatització del Palau Finestres per poder disposar per a exposicions temporals la segona planta de l’edifici, de manera que es guanyaran 1.150 metres per a ús expositiu.
Serà on a partir del mes d’octubre, i ja finalitzada l’exposició de retrats (80 obres procedents de 50 museus i col·leccions particulars), es presentaran les tres primeres mostres de l’etapa Guigon. Propostes de petit format que correran en paral·lel (del 25 d’octubre al 28 de gener) entre les quals en destaca una de dedicada a l’última estada prolongada de Picasso a Barcelona, entre el juny i el novembre del 1917, quan va venir per acompanyar els Ballets Russos, per als quals havia fet els decorats i el vestuari de Parade. La comissària, Malén Gual, ha reunit tota la producció realitzada i ha reconstruït l’activitat que va fer durant aquells mesos. Per la seva part, Guigon debutarà com a comissari d’Arthur Cravan Dadà Barcelona, centrada en l’estada del llegendari aventurer, poeta i boxejador a la Barcelona del 1915 i 1916 (aquí es va fer amb artistes com Albert Gleizes i Picabia, i el campió del món Jack Johnson el va deixar KO sobre el ring). La tercera mostra reunirà 166 gravats amb què es vol subratllar el gust que per aquesta tècnica van compartir tres generacions de la mateixa família: Picasso, J. Fin, Vilató i Xavier.
L’exposició estrella, coproduïda amb la National Portrait, recorrerà tot Picasso a través del retrat
La Barcelona del 1917, Arthur Cravan i el gravat inauguraran una planta remodelada del Palau Finestres