Dolor i preocupació
La petició de perdó a les famílies de les víctimes del Iak-42 per part de María Dolores de Cospedal i en nom de l’Estat; i els temors de l’FMI per les decisions econòmiques que pugui adoptar la imminent Administració Trump.
MARÍA Dolores de Cospedal, ministra de Defensa, va comparèixer ahir davant el Congrés dels Diputats, dies després que transcendís l’informe del Consell d’Estat sobre l’accident del Iak-42, en el qual es reconeixia la responsabilitat de l’Estat. Cospedal ja va assumir el contingut d’aquest informe, i va voler exposar ahir les seves polítiques al respecte, en una sessió en què van intervenir els primers espases dels principals partits i a la qual van assistir familiars de les víctimes.
Han passat prop de catorze anys des que l’avió Iàkovlev-42, en el qual 62 militars espanyols tornaven d’una missió a l’Afganistan, es va estavellar a Turquia, el 26 de maig del 2003. No hi va haver supervivents. Al llarg d’aquest temps, els familiars de les víctimes han dut a terme una tasca tenaç per aclarir la veritat. Al seu parer, eren massa les preguntes sense resposta. Entre elles, el destí final dels més de 100.000 euros de diferència entre la quantitat que va pagar Defensa pel vol fatídic i els diners que va rebre la companyia que el va operar. O la raó per la qual es va actuar amb negligència i es va continuar contractant una empresa que anteriorment havia fet uns vols que presentaven, segons es va denunciar al seu dia, mancances preocupants. O el motiu pel qual els cadàvers van ser repatriats i sepultats a correcuita, abans de la seva correcta identificació.
Però al costat d’aquestes incògnites, hi havia el que els familiars consideraven una gestió molt desafortunada del llavors titular de Defensa, Federico Trillo. Consideraven que va desatendre les seves responsabilitats abans de l’accident i que va tenir una actitud displicent cap a ells després que es produís. I consideraven a més a més que el fet que el Govern premiés després Trillo amb l’ambaixada d’Espanya a Londres va estar fora de lloc.
Els anys van passar, un rere l’altre, sense que les víctimes obtinguessin el que valoraven com una mínima reparació moral. Fins que dies enrere es va conèixer el contingut de l’informe del Consell d’Estat, en què s’assumia la responsabilitat de l’Administració en el luctuós accident, i de resultes del qual Trillo va abandonar finalment la seva missió al Regne Unit.
La compareixença d’ahir de Cospedal era esperada pels familiars com una ocasió per obtenir respostes precises a les incògnites apuntades més amunt, i perquè la ministra expliqués les seves intencions. Val a dir que Cospedal no va aportar nous detalls sobre la manera com es resoldrà el procediment administratiu. Però va reiterar, això sí, la seva assumpció de l’informe del Consell d’Estat. És a dir, va insistir a reconèixer les responsabilitats del ministeri que ara dirigeix i, per tant, les de qui n’era el titular quan va passar l’accident del Iak-42. Està molt bé que oferís aquesta satisfacció moral. I, per descomptat, que finalment i a petició de diferents forces polítiques presents en la Comissió de Defensa demanés a les víctimes “perdó en nom de l’Estat”. Perquè, com havia reconegut abans respecte a la resolució que els ha de donar reparació moral, “les víctimes la mereixen, les famílies la necessiten i la societat ens la demana”. Cospedal ha fet doncs el que s’esperava del Govern espanyol: ha deixat en evidència Trillo, ha tractat com cal les famílies de les víctimes i ha demanat perdó. No haurien hagut de passar prop de catorze anys perquè Espanya, el país pel qual els 62 militars van donar la vida, respongués a les reclamacions dels seus parents. Finalment, però, ho ha fet.