Itàlia obligarà a treballar els immigrants que demanin asil polític
El Govern de Paolo Gentiloni, encara que va néixer amb la perspectiva de ser breu, té l’ambició de prendre decisions d’envergadura per al futur d’Itàlia. El ministre de l’Interior, Marco Minniti, presentarà demà davant el Parlament italià un paquet de mesures que han de canviar de manera rellevant la política d’immigració i asil. Una de les novetats principals és la proposta que els sol·licitants d’asil polític, mentre esperen la decisió, hauran de fer “tasques socialment útils” i, en el cas dels qui exhibeixin un títol o una especialització professional, seran assignats a empreses per realitzar una experiència laboral.
Està clar que l’allau d’immigrants i de refugiats –més de 180.000 l’any passat– no s’aturarà, per la qual cosa cal crear un sistema raonable que els absorbeixi a mitjà termini o, almenys, que faci més suportable i útil la seva estada temporal a Itàlia.
L’experiment de tasques socialment útils s’ha dut a terme ja en diversos municipis, com Bari, però ara vol convertir-se en la norma general, si bé no serà fàcil d’organitzar i no s’ha dit res sobre si aquestes persones rebran algun tipus de remuneració, encara que sigui simbòlica, més enllà de l’allotjament i la manutenció que ja reben de l’Estat. Es vol, en qualsevol cas, que aquesta feina social sigui un requisit per obtenir l’estatus d’asilat, com són els cursos d’italià per tenir la nacionalitat. La inserció en les empreses, mitjançant convenis que firmaria l’Estat, està pensada per als estrangers amb cert nivell de formació. És el que ja es fa a Alemanya, país que
La nacionalista Lliga Nord rebutja la idea perquè diu que discrimina els italians sense ocupació
Itàlia ha pres com a model.
Abans de posar-les en pràctica, aquestes mesures han provocat ja polèmica política i poden incendiar la campanya de les pròximes eleccions. La Lliga Nord s’hi ha mostrat totalment en contra perquè considera que els italians desocupats quedaran discriminats. Càritas, al contrari, creu que la idea és molt positiva per a la dignitat dels sol·licitants d’asil i per millorar les possibilitats d’una acollida exitosa.
Una altra iniciativa important del Govern Gentiloni serà crear molts més centres d’identificació i expulsió (CIE) dels ja existents. Es pretén que la capacitat no superi el centenar de persones i que estiguin situats lluny dels centres urbans i en la proximitat dels aeroports. L’exèrcit, que avui està desplegat per a la vigilància antiterrorista a les principals ciutats, com a ajuda a la policia, tindrà encomanada també la protecció externa dels CIE.
La intenció governamental és demanar al Parlament algunes reformes legals que agilitin els procediments d’expulsió. Es dona la paradoxa que l’actual delicte d’“immigració clandestina” suposa una trava i, en lloc d’impedir l’arribada d’immigrants irregulars, els permet quedar-se al país durant un llarg període de temps. Amb l’actual llei, els que són acusats d’aquest delicte i són jutjats poden demorar la seva sortida del país mentre no es produeix una sentència definitiva.
La filosofia de la nova estratègia italiana és crear dos camins molt diferenciats per als sol·licitants d’asil i per als immigrants que no tenen dret a ser refugiats i que seran expulsats. En paral·lel, Roma està negociant amb diversos països africans acords de repatriació com els que ja va firmar fa uns anys amb Tunísia i Egipte. Aquests pactes inclouen ajuts econòmics i en infraestructura de control de fronteres, una inversió que surt a compte perquè permet les expulsions i desincentiva futurs emigrants.
El Govern de Roma s’ha inspirat en el model alemany i firmarà convenis amb empreses