L’empremta de Kennedy al Japó
Caroline Kennedy s’acomiada de Tòquio enmig d’agraïments, elogis i pena
Caroline Kennedy, ambaixadora dels Estats Units al Japó durant els últims tres anys, es va acomiadar ahir d’aquest país a través d’un missatge de vídeo en el qual agraeix tota la societat japonesa, des del primer ministre, Shinzo Abe, fins a l’últim ciutadà, la seva col·laboració en l’enfortiment dels llaços d’amistat entre els dos països i promet tornar a visitar-lo.
A través d’un missatge de quatre minuts, que l’ambaixada dels EUA va publicar a YouTube, la que ha estat la primera ambaixadora del seu país a Tòquio va tenir paraules de gratitud per a tothom abans d’acabar el seu mandat, que va definir com “el més gran privilegi de la meva vida”. Una responsabilitat que expirarà quan Donald Trump assumeixi la presidència dels EUA el proper dia 20. Al primer ministre Abe li va donar les gràcies pels esforços per contribuir a enfortir el que ella va definir com una “aliança d’esperança” i per compartir la creença d’Obama sobre el “poder de reconciliació” entre els dos països, en al·lusió al comentari que va fer el líder dels Estats Units en el seu discurs a Pearl Harbor al desembre.
I és que la més gran dels fills de John F. Kennedy, que va arribar sense cap experiència política i diplomàtica a Tòquio i amb tot just coneixements del Japó, marxa amb èxits importants. De la seva habilitat i perseverança negociadora destaquen les històriques visites d’Obama a Hiroshima i d’Abe a Pearl Harbor.
Aquests èxits eclipsen de llarg les seves ficades de pota inicials. Uns errors comesos en els seus primers mesos a Tòquio, a causa de la seva franquesa. Tot just arribar, Kennedy va criticar a Twitter la visita que el premier Abe va fer al santuari de Yasukuni, on són enterrats diversos criminals de guerra i, poc després va reincidir i va criticar amb duresa la matança de dofins que té lloc tots els anys al petit port de Taiji, a l’oest del Japó. Una manca de tacte que, tot i això, no va disminuir la seva popularitat, especialment entre els joves i les dones, a qui va animar a assumir més responsabilitats.
També va donar les gràcies als habitants d’Okinawa per ajudar-la a “entendre millor la seva lluita i la nostra història compartida”, en al·lusió a l’acord que van tancar Tòquio i Washington sobre el retorn al Japó de més de 4.000 hectàrees de terreny ocupades per bases militars dels EUA. I també va estendre la seva gratitud a totes aquelles persones que la van ajudar a localitzar Tsuyako Matsumoto, una dona que el 1962 va enviar un joc de les tradicionals nines hina al president Kennedy. Unes nines “que van despertar el meu amor pel Japó”, va afirmar ahir Caroline Kenndy, que va poder visitar Matsumoto abans que morís, el passat mes de setembre .
La resposta dels japonesos va ser una allau d’agraïments. “Ens vas fer sentir que el Japó i els EUA es comprenen de cor a cor. Gràcies”, va escriure un internauta, segons Japan Times.
Amb habilitat va aconseguir que Obama visités Hiroshima i Abe viatgés a Pearl Harbor