Degeneració digital

Desapareix Yahoo, el mot onomatopeic que Jonathan Swift es va inventar per denominar els homes esclavitzats pels cavalls

Recordo com si fos ara alguns dels primers debats que va provocar la fulgurant irrupció d’internet. El debat entre apocalíptics i integrats, tal com l’havia batejat Eco, es va desenvolupar a totes les trinxeres. Va semblar que aquella bèstia naixia per menjar-se’n una altra, que no se sabia ben bé quina fesomia feia però que vagament associàvem a la cultura establerta. Universitària. Bibliòfila. Llibresca. Enciclopedista. A Being digital (1995), imprès incoherentment en paper per l’editorial londinenca Hodder & Stoughton, Nicholas Negroponte es permetia dir que ja només llegia en pantalles per escandalitzar les tietes analògiques. Alguns eximis poetes replicaven irats que ells preferien navegar per aigües encalmades que no pas navegar per la pantalla d’un ordinador. A l’altre extrem, els adalils dels nous temps trobaven absurds els límits conceptuals que, segons ells, llastaven la xarxa. Recordo llargs debats sobre l’abolició de límits entre la delegació de l’Institut Universitari de l’Audiovisual de la UPF a l’Art Futura de Rotterdam o a la càtedra McLuhan de Toronto. Una de les crítiques recurrents era el terme pàgina web. Molts trobaven absurd que es parlés de pàgina web (de sobte tothom havia de tenir home page) per definir un espai de límits imprecisos i elàstics que no contenia necessàriament textos lineals. Entremig d’aquella ebullició terminològica sempre apareixia una paraula que exercia de far, apaivagava els ànims i exercia un cert consens: Yahoo.

Quan algun il·lustrat recordava l’origen de Yahoo (perquè quan tot això passava no existia Wikipedia, el bagatge no es comprava amb uns clics i calia tenir memòria), la cridòria remetia, els somriures reapareixien i, de sobte, internet ja no era la representació contemporània del diable sinó una mena de terra promesa on hi havia marihuana per a tothom i, a més, no perjudicava gens la salut. Yahoo era el vincle amb el món que els més carcamals veien perdut. Yahoo, el mot onomatopeic que Jonathan Swift es va inventar per denominar els homes esclavitzats pels cavalls (els també onomatopeics Houyhnhnms) en el llibre quart dels Viatges de Gulliver. Ara l’empresa Yahoo perdrà el seu il·lustre nom. Quan es tanqui la seva venda al grup Verizon Communications, Yahoo es dirà Altaba. Naturalment, l’habitual guirigall digital ha deixat atuïts els defensors del canvi. Ja fa dies que els odiadors de can Piula fustiguen Altaba amb alteracions del tipus Alibaba o AltAbba, però ningú no sembla recordar-se de Swift, ni dels pobres yahoos, ni molt menys encara d’aquells aguerrits internautes que veien el món digital com el nou espai de llibertat, igualtat i fraternitat. La veritat, jo, en comptes d’Altaba, li posaria Houyhnhnm.