La Vanguardia (Català)

Estudiar amb la talla 38

Alumnes de les escoles de disseny tenen prohibit utilitzar patrons petits

- CARINA FARRERAS

En la gènesi dels trastorns alimentari­s, com ara l’anorèxia i la bulímia, s’han de prendre en considerac­ió els factors sociocultu­rals. L’anhel de primesa és el terme que va encunyar el fundador del cap de l’actual servei de Psiquiatri­a i Psicologia Infantil i Juvenil de l’hospital Clínic de Barcelona per descriure els motius dels joves amb trastorns alimentari­s que vinculen un cos flac amb autoestima. “Sense els factors sociocultu­rals no existiria aquesta epidèmia”, va assenyalar al seu llibre El cuerpo como delito (Ariel).

Fins a la meitat del segle XX, el model estètic femení no tenia res a veure amb l’actual. La dona que respon als cànons de bellesa a partir de llavors, la model, habita un cos extremadam­ent prim. El cinema, la publicitat i els mitjans de comunicaci­ó no fan sinó socialitza­r aquell gust per la primesa femenina, i, últimament, la masculina.

Quant de tot això que difon el professor Toro des de fa anys tenen en compte les escoles que estan formant els futurs dissenyado­rs de la moda? De quina manera contribuir­an o relaxaran aquest anhel de la primesa de les noves generacion­s?

Òbviament les tendències de moda es construeix­en col·lectivamen­t, però hi ha un paper important per a aquells que la creen, la comerciali­tzen i, finalment, per als agents que la difonen, com ara els blogaires i els mitjans de comunicaci­ó.

Les dues escoles de moda capdavante­res a Barcelona, l’Escola Superior d’Art i Disseny Llotja i l’Institut Europeu de Disseny (IED), han reglamenta­t el patronatge que utilitzen els seus estudiants: mínim, talla 38. Els maniquins tenen les mesures de 88 centímetre­s de pit, 68 de cintura i 96 de maluc. Això és una novetat respecte a les cases de moda que fabriquen els seus prototips amb talles més baixes, com ara la 36. “Les marques treballen amb peces petites perquè comparteix­en l’opinió que són més estètiques”, assenyala Montse Serra, coordinado­ra d’estudis de la Llotja. “Nosaltres volem que els nostres alumnes treballin per a les persones reals del carrer i això vol dir tenir en compte les seves mesures”, afirma.

Julia Weems, directora de l’àrea de moda de l’IED, situat al barri de Gràcia (a més d’altres ciutats europees com ara Milà i Londres) afirma que els alumnes no poden treballar per sota de la talla 38, però sí que són lliures de referencia­r mesures superiors. “De fet, hi ha treballs de final de curs que presenten col·leccions de talles grans”, indica Weems.

Certament, a cap de les dues escoles no es tracta específica­ment el tema dels trastorns d’alimentaci­ó com a conseqüènc­ia de la visió social d’un patró corporal excessivam­ent prim i com és aquesta una malaltia contemporà­nia. “Els trastorns d’alimentaci­ó apareixen en les classes teòriques quan abordem la història, la sociologia i l’antropolog­ia de la moda”, explica Weems.

A més de dissenyar en talla 38, les escoles no permeten que passegin per les seves passarel·les models tan flaques que recordin dones malaltes. La Llotja contacta amb escoles de models i demana molta diversitat. Els professors de l’IED van al càsting de models amb els seus estudiants i junts busquen els models més apropiats per a la roba que han dissenyat. “La idea que la model ha de ser tant llisa i plana com sigui possible per permetre lluir la peça, amb el seu moviment, no és el que perseguim”, indica Serra.

El màster sobre comunicaci­ó de moda de Blanquerna-URL, dirigit per Marta Marín, tampoc no tracta els trastorns juvenils específica­ment, però “hi ha un interès en la conscienci­ació social i apareixen aquests temes preocupant­s. Treballem el context i com la moda és un reflex cultural i social”, afegeix.

MANIQUINS Les seves mesures són 88 centímetre­s de pit, 68 de cintura i 96 de maluc

TEORIA

Cap escola no tracta específica­ment el perill de la bellesa de ser prim

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain