El fred destapa els 3.000 sensellar de Barcelona
L’Ajuntament va activar ahir el nivell 2 de l’operació fred per intentar que els qui dormen al carrer vagin a albergs municipals
L’Ajuntament de Barcelona va reactivar ahir l’operació fred ateses les previsions de les baixes temperatures. L’estat d’emergència transitòria decretat per les autoritats farà visible una realitat que dura tot l’any, de gener a desembre, encara que molts no la vulguin veure. “Cada vegada hi ha més persones que passen la nit al carrer”, assegura la Fundació Arrels. Els experts d’aquesta entitat altruista afirmen que unes 941 persones dormen en parcs, portals o caixers automàtics.
Però, com insisteixen els portaveus de la Xarxa de Atenció a Persones sense Llar, una cosa és tenir un sostre i una altra de molt diferent tenir una casa. Aquesta associació d’associacions, que es va constituir en el 2005 i de la qual també forma part Arrels, impulsa la popularització d’un neologisme desgraciadament cada cop més necessari: sensellarisme. A Barcelona hi ha 3.231 persones sense llar. A les 941 que dormen al carrer se n’hi ha d’afegir 383 que fan nit en assentaments irregulars i 1.907 que utilitzen recursos públics i privats.
A tot Catalunya hi ha 5.433 persones “que viuen al carrer o en refugis de baixa exigència”, d’acord amb xifres oficials. El descens de temperatures d’aquests dies és excepcional a la capital catalana, però no a la resta de casa nostra. En ciutats de la Catalunya central com Manresa el subministrament de les fonts públiques s’interromp a l’hivern: és una mesura de precaució per evitar que les canonades rebentin per la congelació de l’aigua.
El centre d’urgències i emergències socials de Barcelona (conegut per les sigles de Cuesb) funciona tot l’any, i no només quan fa fred, com va recordar ahir la tinenta d’alcalde de drets socials, Laia Ortiz. Les instal·lacions reben fins i tot persones d’altres municipis, com Badalona. L’activació del nivell 2 de l’operació fred (temperatures que poden ser iguals o inferiors a 0 graus) va obligar ahir a reforçar el dispositiu. Un total de 30 cercadors, entre voluntaris i professionals, van començar ahir a la nit a recórrer els carrers amb nou vehicles. Aquesta trentena d’especialistes col·laboraran amb l’equip de dotze educadors municipals que fan la mateixa tasca les 365 nits de l’any. Entre uns i altres intentaran “convèncer les persones en situació de sensellarisme perquè acceptin voluntàriament d’allotjar-se als equipaments municipals oberts tot l’any per a aquest col·lectiu i als que s’obriran específicament aquests dies”. A molts lectors potser els estranyarà l’expressió intentar convèncer, però per increïble que sembli no totes les persones volen anar a un alberg. Molts sense- sostre tenen problemes mentals o d’addiccions (són un efecte o una causa de viure al carrer?).
D’altres pernocten al costat de carros on s’amunteguen totes les seves pertinences i tenen por de perdre-les si no les vigilen de prop. D’altres diuen que prefereixen la intimitat d’un caixer automàtic a dormir en una sala amb desenes de persones que no coneixen de res. Finalment, però no en últim lloc d’importància, hi ha un considerable nombre de sensellar que conviuen amb animals domèstics i que prefereixen continuar amb ells al carrer abans d’abandonar-los. El problema és tan greu que Laia Ortiz va reconèixer en un recent acte convocat per la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar que l’alcaldia vol construir un alberg amb dependències per a animals domèstics.
Barcelona disposa de 74 llits extra per al centre d’emergències, que es va posar en marxa l’1 de desembre passat, a més de les 108 d’estades temporals del Cuesb, que l’Ajuntament ha posat a disposició de l’operació fred. La ciutat té 2.000 places d’allotjament diari més. Són necessàries perquè el drama continuarà existint quan hagi passat l’onada de fred. Una de les principals llegendes urbanes que denuncien els activistes que combaten el sensellarisme és la creença que els ajuts només són necessaris a l’hivern. Les mateixes persones que ahir a la nit van rebre mantes podrien tenir cops de calor a l’agost. El problema no és la temperatura, sinó la falta d’una llar.
Gairebé 5.500 persones “viuen al carrer o en refugis de baixa exigència a tot Catalunya”, diu Arrels