Propostes per al desenvolupament de la cultura
Ja tenim un Govern en plenes funcions, i encara que no és el que molts voldríem, és democràtic i legítim, i hi haurem de negociar, acordar i oposar-nos quan sigui necessari. Però d’entrada, ja hi ha coses que tornen a sorprendre i que no s’entenen. Per què la dreta sempre prescindeix d’un ministeri dedicat a la cultura? No creuen en la cultura com a dret? No consideren que la nostra indústria cultural i creativa s’ha de potenciar com un sector econòmic que crea riquesa i llocs de treball?
Segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals 2014, el sector aporta el 3,4% del PIB i genera el 2,8% de l’ocupació total a Espanya. Les activitats culturals ocupen més de 485.000 persones, i el nombre d’empreses relacionades va créixer el 2013 fins a les 108.556.
Espanya és un dels països amb més i millor patrimoni històric. Els espanyols compartim llengua amb més de 400 milions d’hispanoparlants. Tenim una diversitat lingüística i cultural que ens dona un potencial enorme, i empreses i artistes de primer ordre en tots els sectors de la creació. Tot això justificaria de sobres un ministeri propi.
La legislatura que va concloure l’octubre del 2015 va ser molt negativa per a la cultura. La no aprovació d’una llei del Mecenatge, l’increment en 13 punts de l’IVA, l’espectacle lamentable de la còpia privada i la llei de Propietat Intel·lectual han deixat un panorama devastador.
Abordant el futur amb serietat, el nou Govern abans que res hauria de considerar la cultura una qüestió d’Estat i promoure un acord social i polític que la converteixi en una prioritat. I això només serà possible mitjançant el diàleg amb el sector i el conjunt de les administracions públiques i forces parlamentàries. En un país pluricultural i plurilingüístic és essencial que la cooperació sigui el mètode de treball habitual.
Per concretar aquest acord s’hauria de crear el Consell Estatal de la Cultura, amb uns eixos de treball que prevegin l’autonomia de la cultura respecte de les circumstàncies polítiques que envolten la realitat governamental i pressupostària; promoure la centralitat de la cultura en el context global de la política; instar el desenvolupament estructural de les polítiques culturals en termes socials i jurídics, i assegurar l’objectivitat de la gestió pública.
La cultura s’ha de reconèixer com un dret que ha de protegir els poders públics. I com un dels sectors d’oportunitat de desenvolupament més dinàmics, cal prendre consciència de la seva potencialitat i entendre la cultura no només com a dret, sinó com a recurs.
La cultura ha de contribuir a reduir els escandalosos nivells d’atur entre els joves.
La contribució de la cultura a l’economia espanyola ha d’augmentar per convergir amb el conjunt de la UE.
La nostra cultura necessita dels poders públics actuacions urgents. S’ha de modificar la llei del Patrimoni Artístic i Cultural. S’ha de confeccionar un pla per fomentar la creació cultural i les indústries culturals.
S’ha d’adoptar una llei que reconegui la pluralitat lingüística. S’ha de promoure la imprescindible recuperació de l’educació artística i cultural en l’ensenyament obligatori. S’ha de resoldre el buit legal de les titulacions superiors en els ensenyaments artístics. S’ha de desenvolupar un estatut de l’artista que prevegi la singularitat de la seva contractació, així com la dels tècnics que treballen al sector. S’ha d’abaixar l’IVA.
Finalment, s’ha d’aprovar una llei de la Participació Social i del Mecenatge i reformar la de Propietat Intel·lectual.
És evident que tot aquest conjunt de realitats i dades justifica l’existència d’un Ministeri de Cultura. I si el Govern insisteix en la seva obstinació, hauria de ser llavors la secretaria d’Estat la que desenvolupi sense més demora aquella política que vegi la cultura com a dret i com a creadora de riquesa i llocs de treball.
Després d’una legislatura amb la cultura marginada, cal activar tots els mecanismes perquè els nostres creadors i indústria cultural desenvolupin totes les seves potencialitats i recuperin el paper que els correspon en el marc europeu i internacional.
La cultura ha de contribuir a reduir els escandalosos nivells d’atur entre els joves