El mur dels 36
El pilot perd diversos ciclistes carismàtics dels últims temps
Sense tant d’impacte mediàtic com la retirada de Nico Rosberg, tot un campió del món de Fórmula 1, són nombrosos –i en molts casos de fama i potencial reconeguts– els ciclistes professionals que en aquesta temporada 2017 abandonen la serp multicolor. Des d’una figura mundial, tot un guanyador del Tour de França com ara el britànic Bradley Wiggins, fins a gregaris de sacrifici i dedicació absoluta, com ara el navarrès Xabier Zandio (39 anys, ex de l’Illes Balears, Caisse d’Epargne i de l’Sky), que també ha considerat que era el moment de penjar la bicicleta.
El pilot del 2017 es desemmandreix aquests dies a Austràlia, on el Tour Down Under obre la competició de l’elit i ho fa amb destacades absències. L’edat no perdona.
Els cracs no solen anar gaire més enllà dels 35-36, un mur difícil d’escalar, tot i que els gregaris de vegades allarguen una mica més la seva carrera professional, davant la perspectiva de l’inevitable canvi radical d’una vida consagrada a donar pedals.
Wiggins, primer britànic guanyador del Tour de França, recordista de l’hora, cavaller de l’ordre britànica i una de les estrelles de la inauguració dels Jocs Olímpics de Londres 2012, va estar dubtant fins a finals del passat mes de desembre abans de reconèixer que era el moment de dir adeu i recordar que havia fet realitat els seus somnis “en l’esport que em va enamorar als 12 anys”.
No queda enrere en reconeixement internacional la figura del suís Fabian Cancellara, que tot just retirat ja ha rebut invitacions singulars, com ara la de l’acadèmia dels Laureus, on serà el segon ciclista després de Miguel Indurain integrat a l’organització dels premis.
Cancellara, un contrarellotgista excepcional i un home de clàssiques de primera fila, deixa un buit difícil de cobrir per les seves especials qualitats. “L’esport m’ha donat molt i vull oferir alguna cosa com a retorn. L’esport és una escola de la vida, t’ensenya a guanyar i també a perdre. Però també el respecte, la disciplina i la humilitat”, ha comentat el popular Spartacus.
El pilot 2017 perd també un guanyador del Giro, Ryder Hesjedal, però entre els especialistes de les grans voltes la retirada de l’any és, sens dubte, la del Purito Rodríguez. El català de Parets tanca la seva carrera amb 24 participacions en curses de tres setmanes i amb deu classificacions entre els sis millors.
El Purito és un dels cracs dels últims temps i la seva baixa és un cop dur per al ciclisme, esport a què continuarà vinculat en un càrrec tècnic del nou BahrainMerida.
També desapareixen del panorama el luxemburguès Fränk Schleck (el seu germà Andy, cinc anys més petit, ja va penjar la bicicleta el 2014), l’ucraïnès Iaroslav Popòvitx (millor jove del Tour 2005 i guanyador de la Volta del mateix any), un corredor de trajectòria descendent, i el francès Jean-Christophe Péraud (segon rere Nibali del Tour 2014).
Abandonen l’asfalt especialistes de clàssiques com ara Jesse Sergent i Johan Vansummeren (guanyador de Roubaix 2011), velocistes com ara Matt Goss (Sanremo 2011), contrarellotgistes polivalents com ara Michael Rogers (col·laborador de Wiggins i Alberto Contador en les grans voltes)...
Són moments difícils per a qualsevol esportista professional i les emocions se solen desbordar en el moment d’afrontar públicament la decisió. Com va dir Joaquim Rodríguez el passat mes de juliol a Andorra, eixugant-se les llàgrimes quan va encarar la premsa en el moment fatídic: “Mira que jo soc dels que es reien d’aquells que ploraven el dia que anunciaven la retirada, però ara que em toca a mi... Déu-n’hi-do”.
PURITO RODRÍGUEZ
Continuarà vinculat al ciclisme en un càrrec tècnic del nou equip Bahrain-Merida
CANCELLARA
El campió mundial i olímpic de contrarellotge s’integra a l’organització dels Laureus