Davos: la fi del “no hi ha alternativa”

Al final de la novel·la La muntanya màgica , de Thomas Mann, ambientada a començaments del segle XX, unes notícies alarmants arriben al sanatori de Schatzalp als Alps de Davos, pertorbant la pau dels malalts de l’alta societat del vell món. Es tem una guerra i el nacionalisme bel·ligerant trenca les aliances del món “globalitzat” del sanatori on conviuen russos, alemanys, francesos, americans i britànics. El jove heroi de la novel·la, Hans Castorp, pressent la catàstrofe: “TenIa por; allò no podia acabar bé (...) una gran tempesta ho escombraria tot”.

Després de la irrupció d’un nou nacionalisme econòmic –plasmat en la victòria de Donald Trump i del Brexit en el referèndum britànic–, al Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les sigles en anglès) que se celebra a Davos aquesta setmana potser es respirarà un ambient semblant a Schatzalp, ara un hotel de luxe on s’allotgen molts dels 3.000 consellers delegats de corporacions multinacionals i executius bancaris.

Trump, i la cada vegada més probable sortida del Regne Unit del mercat únic europeu, han trasbalsat el model de globalització de Davos. És més, el president electe no sembla ni interessat en el Fòrum. L’únic membre del seu equip que hi assisteix és el gestor de fons Anthony Scaramucci. Fonts del president electe van dir a Bloomberg que Donald Trump temia que la seva presència a Davos traís els seus votants.

En la campanya electoral Trump titllava Hillary Clinton de “globalista”, una paraula que a Davos equival a soci del club. Ahir el WEF va concedir l’estatus de young global leader (jove líder global) i global shaper (emmotllador d’opinió global) a 200 participants. Però darrere de la nomenclatura, tot es comença a qüestionar. “Ningú a Davos no pot repetir ja allò de ‘No hi ha alternativa’”, va dir Michael Lind, el director conservador del think tank New America a Washington, en una conversa telefònica. “Com sempre, l’imperi es col·lapsa des del nucli”.

La prova de la crisi –afegeix Lind– és el fet que el WEF s’ha vist forçat a presentar Xi Jinping, el premier xinès que arriba avui, com el paladí de la globalització i dels acords de comerç rebutjats per Trump. “La Xina és l’exemple de la intervenció de l’Estat, i de mercantilisme; no és exactament Davos”. És una de les moltes paradoxes de la nova era. Angela Merkel, per exemple, aprofitarà la cimera per defensar l’OTAN davant les crítiques del president electe dels EUA.

Davos sempre prova de cooptar els seus crítics (la presència de Guy Standing, l’autor del llibre El precariado. Una nueva clase social, n’és un exemple). Klaus Schwabb, l’empresari suís que va crear el Fòrum el 1971, va advertir que “cal escoltar els populistes”. El WEF va instar els seus convidats a reflexionar sobre “com respondre mes eficaçment a la inseguretat i la desigualtat pel canvi tecnològic”. La desigualtat –amb 8 homes amos de més riquesa que el 50% de la població del món, segons Oxfam– és ja “el risc més gran per a l’economia mundial”, segons un altre informe.

El curiós és que la tempesta que s’acosta porta millors expectatives econòmiques. Les megaretallades tributàries de Trump han impulsat la borsa fins a nivells de rècord. “A Wall Street vaig veure tipus celebrant-ho als ascensors”, va dir a l’agència Reuters Ian Bremmer, d’Eurasia Group, un altre incondicional de Davos. Però al telefèric que puja a Schatzalp hi ha més reserves: “L’economia global s’enfortirà (...) però a Davos hi ha una barreja d’anticipació i ansietat”, va dir Nariman Behravesh, de la consultora global IHS.

“Com sempre, l’imperi es col·lapsa des del nucli”, afirma Michael Lind, de New America