El Govern no serà a les negociacions del finançament
La Generalitat diu que seguirà la discussió a través del representant de les Balears
El Govern seguirà les evolucions de la negociació sobre el finançament autonòmic, però de lluny, com fins ara. La celebració de la conferència de presidents no altera els plans i el gabinet de Carles Puigdemont no nomenarà cap representant a la comissió d’experts que el Govern central i les autonomies han decidit crear per elaborar la proposta tècnica que després haurà de servir de base per a l’acord polític. “No liderarem res, però no ens en desentendrem”, va subratllar ahir la consellera de Presidència, Neus Munté, per explicar que, tot i que el Govern no participarà en el grup de treball amb cap expert propi, “farà un seguiment dels possibles avenços, si és que es produeixen”, a través de l’economista Guillem López-Casasnovas, que coordina la taula sobre economia que comparteixen Catalunya i les Balears.
“Tenim coincidències i interessos comuns amb altres autonomies en matèria de finançament, i d’una manera o altra ho seguirem”, va reblar en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Aquestes paraules no feien més que refermar que la posició del president de la Generalitat i el seu equip es manté inalterable tant en relació amb l’escepticisme sobre la revisió del sistema de finançament autonòmic com en referència a la “nul·la credibilitat” que li mereixen, històricament, els acords de les conferències de presidents. “Si algú creu que són grans avenços ho respectem, però creiem que són acords molt inconcrets, que xuten la pilota cap endavant en qüestions d’especial rellevància, però a les quals el Govern espanyol arriba molt i molt tard”, va lamentar Neus Munté, que com a exemple de la seva denúncia va posar els incompliments dels acords en matèria de finançament autonòmic –la reforma del qual havia d’haver entrat en vigor l’1 de gener del 2014– i llei de dependència –aprovada durant l’etapa de govern de José Luis Rodríguez Zapatero– de l’anterior conferència de presidents, celebrada el 2012.
“Els antecedents fan pensar que no hi ha gaires garanties d’èxit”, va remarcar la portaveu del Govern, que, a més de la negativa a tenir representació pròpia a la comissió d’experts sobre finançament, tampoc no va considerar oportú ser present al grup de treball que es crearà, per exemple, sobre la mateixa llei de dependència. “No és necessari cap grup de treball, sinó que es compleixi la llei”, va emfatitzar la consellera de Presidència, que va insistir en la voluntat del gabinet de Carles Puigdemont de mantenir una relació bilateral amb el Govern espanyol i, en aquest sentit, va recalcar que el president de la Generalitat continua esperant la reunió que té pendent amb Mariano Rajoy –com li recordava a la carta que li va enviar dilluns– i que, de moment, encara no té data de celebració.
Catalunya, tot i això, no és l’única autonomia que desconfia de la viabilitat de la conferència de presidents. Euskadi també, i el Govern basc entén que la cita, a la qual tampoc no va assistir el lehendakari, Iñigo Urkullu, només respon a l’interès del líder del PP per “aconseguir una foto”. Segons el conseller portaveu, Josu Erkoreka, la llista de temes tractats ahir són propis de conferències sectorials i s’haurien aprovat sense necessitat de celebrar una cimera autonòmica, informa Joan Rusiñol. La contundència del PNB contrasta, en tot cas, amb el punt de vista del seu soci de gabinet, el PSE, que en la reunió del Consell de Govern va traslladar que el lehendakari hauria d’assistir a tots els fòrums.
El gabinet de Puigdemont no dona cap credibilitat als acords de la conferència de presidents