L’illa deserta

DES que Diana de Gal·les va baixar de l’avió amb un exemplar de la revista ¡Hola! sota el braç (que havia retirat del mercat unes fotos seves en topless a la terrassa d’un hotel malagueny) no s’havia fet un anunci tan efectiu com el de Theresa May per a Vogue. Fa dos anys, quan era ministra d’Interior amb David Cameron, un periodista li va preguntar què s’emportaria a una illa deserta i ella va respondre que una subscripció de la revista del grup Condé Nast. Ara Vogue li torna el gest dedicant-li la portada del mes d’abril de l’edició dels Estats Units, la que dirigeix Anna Wintour, el diable britànic que vesteix de Prada. Segurament hauria estat desitjable que May hagués dit que ficaria a la maleta les obres completes de Shakespeare, que reflecteix millor que ningú les passions de l’ànima humana, o les cent novel·les de P.G. Wodehouse, l’humor del qual fascinava personatges tan dispars com Waugh, Huxley o Wittgenstein. No és fàcil entendre per què li interessaria a May l’evolució de les tendències de moda enmig del no-res, quan no podria comunicar-se amb Amazon perquè li enviés l’últim model de kitten heels (sabates de taló baix) de Stella McCartney o una bossa de mà de Vivienne Westwood per guardar-hi la tovallola.

A May la fotografiarà ni més ni menys que Annie Leibovitz, que fa uns mesos va retratar Elisabet II en el 90è aniversari. Aquesta vegada la monarca va acceptar treure’s la corona, cosa a la qual deu anys abans es va negar en rodó. Segur que May farà pàtria amb la moda britànica. Ahir mateix va ser immortalitzada amb un vestit francament original, de quadres escocesos, durant la conferència a Londres on va anunciar un Brexit dur. És a dir, la sortida de la UE –tant del mercat únic com de la unió duanera– per negociar després un nou acord de lliure comerç. Això convida a creure que la

premier possiblement va pensar en la Gran Bretanya quan li van preguntar per l’illa deserta.