Els temes del dia
Les línies mestres del Brexit proposat per la primera ministra britànica, Theresa May, i la reunió, ahir al Senat, de la conferència de presidents autonòmics.
LA primera ministra britànica, Theresa May, vol el millor dels mons per al seu país: un tractat de lliure comerç amb la Unió Europea, que permeti mantenir els actuals intercanvis de béns, serveis i capitals sense cap restricció, mentre es deslliga institucionalment per complet del club comunitari i recupera la plena sobirania sobre les seves fronteres, les seves lleis i les seves institucions. Un Brexit, en suma, clar i dur, que permeti al Regne Unit la seva completa llibertat d’acció al món com a país totalment independent dels seus actuals compromisos econòmics, jurídics i polítics amb Brussel·les. I, des d’aquesta independència, mantenir un estatus de país amic i aliat de la UE en termes de seguretat i defensa.
El tractat de lliure comerç que proposa May, a partir del Brexit, seria també la millor alternativa per a l’economia del conjunt de la UE, ja que facilitaria que els actuals fluxos comercials i financers entre les empreses dels dos blocs no es veiessin afectats pel canvi institucional. El que té d’enverinat aquest plantejament és que la UE no pot permetre políticament que el Regne Unit se’n surti de franc, sense costos de cap tipus, ja que això podria obrir noves esquerdes a l’edifici del projecte europeu.
En la seva primera exposició sobre el seu full de ruta del Brexit, la conservadora May ha estat contundent en indicar que, una vegada fora de la UE, la Gran Bretanya imposarà un control estricte de les seves fronteres per tancar les portes a la immigració europea, que, segons ella, posa en perill la justícia i l’Estat de benestar britànic perquè contribueix a reduir els salaris i a augmentar els costos de la sanitat, l’educació i l’habitatge.
La dura política de tancament de fronteres a la immigració que es pretén obre un greu precedent a Europa, per l’exemple que pot suposar per a altres països, però fonamentalment xoca amb els principis fundacionals de la UE, en els quals la lliure circulació de béns, serveis i capitals va indissolublement unida a la lliure circulació de persones. Aquest serà el principal obstacle per a la negociació del tractat de lliure comerç que vol May.
Un altre obstacle és que el Regne Unit no pot plantejar mantenir el lliure accés a un mercat de cinc-cents milions d’habitants, tal com té ara pel fet de ser dins de la UE, sense cap tipus de contrapartides. May va dir que un dels avantatges del Brexit seria que la Gran Bretanya deixaria de contribuir al pressupost comunitari. Això pot suposar un dèficit de 10.000 milions d’euros anuals en els comptes de Brussel·les que, d’una manera o altra, caldria exigir als britànics si volen continuar beneficiant-se dels avantatges del mercat únic europeu.
May ha plantejat el seu disseny ideal per a un Brexit clar i dur, que en darrera instància haurà d’aprovar el Parlament britànic. A partir de l’inici de les negociacions de ruptura, que començar anal març i pod endurar fins amés de dos anys, haurà de fer front a les contrapartides que plantejarà la UE. La primera ministra britànica ha demanat que, en aquest procés, no es penalitzi el seu país per respectar el desig majoritari dels seus ciutadans, expressat a les urnes, de voler recuperar la plena sobirania. Però, per si de cas, amenaça de convertir el Regne Unit en un paradís fiscal, amb impostos més baixos, per fer competència deslleial a la UE, si no s’accepten les seves condicions. És evident que les negociacions seran dures i que el Brexit farà mal a totes dues parts. Del que es tracta és d’intentar aconseguir que sigui el mínim possible i que, malgrat tot, es pugui mantenir un estatus de bones relacions quan s’hagi consumat, com també va expressar May.