El TC d’Alemanya rebutja il·legalitzar el partit d’extrema dreta NPD

Berlín. Corresponsal

El Tribunal Constitucional d’Alemanya va rebutjar ahir il·legalitzar el partit d’extrema dreta NPD, amb l’argument que, si bé els propòsits d’aquesta formació són anticonstitucionals, no té fortalesa per durlos a terme. Els jutges del TC –amb seu a Karlsruhe, al sud-oest del país– van prendre aquesta decisió per unanimitat, estimant que, “certament, l’NPD té objectius anticonstitucionals, però en l’actualitat no hi ha elements de pes concrets que permetin pensar que la seva activitat pugui veure’s coronada per l’èxit”, va afirmar el president de l’Alt Tribunal, Andreas Vosskuhle. Fundat el 1964 per antics funcionaris nazis, el Partit Nacionaldemocràtic d’Alemanya (NPD), que té ara uns 5.500 militants, no ha aconseguit mai entrar al Bundestag; en les últimes eleccions generals, del 2013, només va tenir l’1,3% de vots.

El TC s’ha pronunciat sobre l’assumpte –i és la segona vegada que ho fa– a petició del Bundesrat (Cambra Alta), que representa els 16 lands que componen el país. Quan va presentar la sol·licitud el 2013, els lands van argüir que l’NPD “comparteix característiques essencials” amb la doctrina nazi, “vol desestabilitzar i fer caure l’ordre liberal democràtic”, i ferho, a més, “de manera agressiva i combativa”.

El Tribunal Constitucional va raonar que, en efecte, “l’NPD intenta reemplaçar el sistema constitucional existent per un Estat nacional autoritari basat en la idea d’una comunitat nacional (Volksgemeinschaft) definida ètnicament”, però va concloure que no hi ha proves que ho pugui aconseguir. Segons les forces de seguretat, l’NPD atreu grupuscles neonazis amb pulsions de violència xenòfoba i antisemita. Tot i això, el TC considera que tals comportaments “no són un problema constitucional, sinó un problema que és competència de la policia i la justícia”. El 2001 va arrencar un primer intent de prohibir l’NPD, que va fracassar perquè s’havien infiltrat en el partit agents dels serveis secrets. Els jutges del TC van estimar el 2003 que aquells infiltrats podien haver actuat com a agitadors interns per incentivar l’NPD a violar la Constitució, per la qual cosa les proves no tenien valor jurídic. El desembre del 2013, el Bundesrat va presentar una nova sol·licitud d’il·legalització, a la qual no es van afegir ni el Govern federal ni el Bundestag, que sí que ho havien fet el 2001.

Amb el seu raonament, el TC permet que l’NPD continuï actiu en la política, en un moment en què el partit populista dretà Alternativa per Alemanya (AfD) recull suports de fins al 15%, i en un context

L’NPD té “objectius anticonstitucionals”, però no hi ha proves que pugui assolir-los

europeu de repunt de la dreta populista antiimmigració i euròfoba. L’NPD, liderat per Frank Franz, ho va celebrar a Facebook: “Ara podem tornar a començar políticament”. El partit té 340 regidors en municipis i un eurodiputat, i es

És el segon intent fallit de prohibir un partit petit que atreu neonazis

finança gràcies a l’erari públic amb uns 1,4 milions d’euros a l’any.

Hi havia ahir resignació en la classe política per la decisió del TC. “El nostre compromís en la lluita contra l’extrema dreta ha de continuar”, va dir la diputada socialdemòcrata Eva Högl. Pel portaveu d’Els Verds, Volker Beck, l’NPD “és una nosa per l’actitud obertament anticonstitucional, però no és un perill real per a l’imperi de la llei ni per a la nostra democràcia”. D’altres van afirmar que no s’ha d’infravalorar mai l’extrema dreta.

Durant la postguerra, amb el règim nazi encara recent i el país dividit en dos per la guerra freda, el Tribunal Constitucional de l’Alemanya occidental va il·legalitzar dos partits. El 1952 va prohibir l’SRP (Partit Socialista del Reich), hereu del partit nazi, i el 1956 va il·legalitzar també el KPD (Partit Comunista d’Alemanya).