L’ONU autonòmica
Ahir el Senat semblava la seu d’una gran conferència internacional. Molts cotxes, molta policia, molts vestits foscos, una foto de família amb el Rei al capdavant, una infinitat de banderes, molts passadissos plens, càmeres en tots els angles, gent que s’afanyava d’una banda a l’altra i declaracions, moltes declaracions. Tothom, menys els grans absents –Urkullu i Puigdemont–, volia i va tenir el seu raconet. Com a les cimeres europees, diverses sales de rodes de premsa i funcionaris entregats que controlaven que ningú no sortís a escena amb la bandera equivocada. A la sala Carandell, Andalusia i València. A la sala Manuel Jiménez, Astúries i Madrid. I així successivament.
A Rajoy li va tocar la sala Campoamor, en record de la diputada impulsora del vot femení a Espanya. El president va deixar clar de què s’havia tractat. Sobretot de tenir una mica organitzat el pati autonòmic perquè no s’excedeixi, que en aquesta legislatura ja hi haurà força problemes en altres parcel·les. Vegeu, si no, les contínues revoltes de l’oposició al Congrés. I els lehendakaris, menys l’original i el de Catalunya, s’hi van implicar. Què havien de fer. Era la seva oportunitat de parlar al món. L’ONU autonòmica només poden desaprofitar-la els que ja tenen bones plataformes d’expressió i són notícia en una reunió tant si hi van com si no hi van.
A la roda de premsa va faltar temps perquè a Rajoy li preguntessin què passa si tots pacten un sistema de finançament i Catalunya se’n manté al marge. Per al president, hipòtesi inconcebible. Esclar, ja sap el pa que s’hi dona. Ell ja va ser als pactes del Majestic, quan Aznar va necessitar CiU per posarse a caminar. També amb Arzalluz, quan el PNB va dir que amb el primer Govern del PP després de l’era de Felipe González havia aconseguit més en una setmana que en catorze anys de Govern del PSOE. Ahir l’ONU autonòmica va ser una reunió de preliminars. Un partit de tempteig. Quan la pilota del finançament autonòmic comenci a rodar de debò segur que no hi haurà absents. Tret del PNB, que amb el concert juga en una lliga a part.