Bárcenas no dona comptes clars de la fortuna a Suïssa
Els diners ocults eren “el meu fons de pensions”, declara
La segona sessió de l’interrogatori de Luis Bárcenas, en el judici del cas Gürtel, va consistir bàsicament en una intensa pugna amb la fiscal sobre l’origen de la fortuna que l’extresorer del PP va arribar a acumular a Suïssa. Eren més de 48 milions d’euros. Però l’acusat no va tenir mai, pel que sembla, un control exhaustiu dels seus diners. De fet, va manifestar que les poques dades que podia proporcionar ahir a l’Audiència Nacional eren fruit d’una agosarada feina en la qual havia hagut d’esforçar-se molt per aclarir els dubtes judicials i els propis. I va sorprendre la sala quan va afirmar: “Vaig acabar aquesta tasca de recompte diumenge passat”.
Si se l’ha de creure, Bárcenas no va saber mai amb precisió ni del cert el que tenia a Suïssa. La fiscal encarregada del cas, Concepción Sabadell, va voler saber almenys per què Bárcenas no va declarar mai tenir els citats 48 milions llargs d’euros. Sense parpellejar, l’extresorer del PP va contestar que es tractava de diners guanyats en negocis amb persones provinents de diversos països i que, tractant-se de ciutadans estrangers, el més natural li semblava mantenir els diners també fora d’Espanya.
Eren, en suma, fons que deixava a part, com qui té amb despreocupació uns estalvis. I va arribar a dir, en aquest sentit: “Per a mi eren com un fons de pensions”. Bárcenas va proporcionar, en tot cas, dades disperses sobre el suposat origen de la seva fortuna i sobre la naturalesa dels negocis que li van permetre acumular-la. La seva versió és que si va reunir aquests diners van ser pel seu olfacte, no només amb les obres d’art, sinó al mercat borsari. I també per la seva capacitat de diversificar inversions amb èxit. Bárcenas tenia de tot, des de finques a l’Argentina fins a una serradora a Costa Rica, passant per accions de diverses societats i, sens dubte, olis de molt de valor. Només amb les accions d’Endesa va poder guanyar de cop 7 milions d’euros, segons el seu relat. I és que per “sentit comú”, no per informació privilegiada, va saber adonar-se que hi hauria una opa i que aquest seria el moment dels guanys.
L’extresorer del PP era, en suma, no només un home amb fortuna, sinó un home afortunat. I els seus amics també, de comptarhi. Luis Fraga, exsenador del PP, per exemple, li va demanar diners per comprar-se un pis. Bárcenas els hi va deixar. I quan els hi va tornar, l’extresorer del PP va rebre el pagament sense recordar amb seguretat si la quantitat reingressada era la correcta. El motiu? Es tractava de 150.000 euros i això per a ell en aquells dies “no eren diners”, és a dir, es tractava d’una xifra susceptible de quedar diluïda en la seva fortuna.
Per a algú com ell, els viatges a Suïssa eren una passada. A contínues preguntes de la fiscal, Bárcenas va explicar ahir que “mai” va anar als bancs suïssos amb diners en efectiu. La Fiscalia afirma que no li feia pas falta, perquè per a segons quines gestions ja tenia testaferros. Però el fet és que ell anava de gust a les entitats esmentades, pel tracte que li donaven.
El seu relat en aquest punt tampoc no va tenir ahir pèrdua. Aquells bancs –va dir– “no són com una sucursal del BBVA”, perquè als bancs de Suïssa “entres amb el teu cotxe pel garatge, i et rep un conserge amb lliurea que et fica en un ascensor i ja no saps on ets”. Al paradís, segurament, on tot són llagoteries i complaences. No hi ha res com arribar amb diners a un banc perquè totes les portes siguin automàtiques. A Bárcenas l’acompanyava la seva esposa, que firmava on ell li deia els documents que demanaven els banquers helvètics. “Ella es quedava en una saleta adjunta, li oferien un cafè o un refresc, i m’esperava que acabés les meves gestions”. Bárcenas sempre va deixar la seva esposa a la famosa saleta, i potser això la beneficiarà ara processalment. Tot i que ells també firmava.
Bárcenas assegura que no va portar mai diners en efectiu als bancs suïssos