Benvingut al món

Abans que arribés la fotografia digital, hi havia botigues on et revelaven els carrets i te’n feien còpies. Gairebé totes disposaven d’un fotògraf professional que es dedicava a fer fotos de casaments, de batejos i de primeres comunions. La majoria han tancat o s’han reconvertit, però a internet pots trobar amb facilitat experts en la matèria. N’hi ha un que detalla fil per randa la llista de preus per cada cerimònia. La de casament té cinc apartats: “preboda/postboda (150 euros), casa núvia (150), casa nuvi (150), cerimònia (200), reportatge nuvis (250), banquet (300), ball (200)”. Tries què vols i què no i així tens clar la quantitat de pasta que t’hi gastaràs.

Però, en una època tan descreguda com l’actual, era evident que, als casaments, els batejos i les comunions, s’havia d’afegir un altre moment culminant a la vida de les persones: el part en què neixes. A Bèlgica i Holanda les sol·licituds d’aquesta mena de serveis creixen dia a dia, tant que ja hi ha aparegut una associació que marca les pautes que aquests fotògrafs han de seguir: “Volem que hi hagi un alt nivell, tant pel que fa a la qualitat d’imatge com de professionalitat.

Llàstima que vaig néixer fa molt de temps, quan encara no hi havia fotògrafs a les sales de part

Els membres han d’entendre i complir els nostres codis ètics, per garantir la seguretat i la privacitat de tots els involucrats, com els pares, el bebè i els cuidadors”. Això de la privacitat fa bastant riure perquè, si de debò volen privacitat, el primer que haurien de fer és no contractar cap fotògraf per a un moment tan íntim com és un part, amb els crits de dolor, els líquids que es vessen, la vagina de bat a bat, el nadó intentant treure el cap, les petites hemorràgies... –Guaita, la placenta! Quan els pares contracten els serveis d’un d’aquests fotògrafs, han de mantenir-hi una entrevista prèvia, per marcar quins límits no ha de travessar. M’agradaria saber si els preus varien si finalment el naixement és per cesària. Però, en fi, tot plegat no m’estranya gaire. Amb l’apogeu dels smartphones, des del moment que neixen, els nens es passen la vida davant d’un objectiu. Hi ha nens de dos anys que s’han passat més temps davant d’una càmera de mòbil que mirant els seus pares a la cara. ¿I què si el procés s’avança una mica i ja troben la primera càmera quan encara no han acabat de sortir? –Compte, que ve de cul! Després els pares ensenyaran a amics i coneguts el moment gloriós. I més tard, al mateix nen:

–Fixa’t. Aquest és l’instant just en què vas néixer.

El següent pas serà contractar un fotògraf perquè faci fotos del coit en què engendres la criatura. Moltes parelles se’n fan, per posar-se calentes un altre dia, però no hi ha res com la qualitat d’imatge que hi aporta un professional. De manera que, el dia que el nen faci tres anys, l’hi podreu ensenyar.

–Mira, Èric, aquesta és la col·lecció de fotos del coit en què et vam engendrar.

–¿En la posició del missioner...? Podríeu haver-ne triat una altra de més creativa.