Europa davant el seu destí
L’elecció de Donald Trump ha tingut ja un fort impacte en la política internacional quan falten dos dies perquè prengui possessió. Ha desorientat la Xina amb una conversa amb la presidenta de Taiwan i ha cursat un tuit que posa en dubte la política d’una sola Xina. Són missatges breus amb una forta càrrega política que trenquen una llarga tradició.
Ha reivindicat la seva promesa d’aixecar un mur al llarg de la frontera amb Mèxic i ha insistit que seran els mexicans els que el pagaran. El president Peña Nieto ha canviat el seu ministre d’Afers Exteriors per garantir la fluïdesa de les relacions amb Trump.
Sense haver pres encara possessió, ha persuadit empreses d’automòbils nordamericanes que no inverteixin en noves plantes de producció a Mèxic. En l’entrevista al The Times de Londres i al tabloide alemany Bild, amenaça BMW amb aranzels del 35% si vol exportar cotxes als Estats Units. El que es pot deduir és que el proteccionisme ha aterrat en la política industrial nord-americana trencant la tradició de lliure mercat que ha caracteritzat el comportament dels Estats Units des dels acords de Bretton Woods firmats el 1944, poc abans de la derrota nazi.
Si passeges per la Cinquena Avinguda de Nova York, ha dit, a cada porta hi veus un Mercedes, mentre que a Alemanya no veus ni un sol Chevrolet. No deu ser un tema de qualitat?, li ha respost un executiu de Mercedes.
Ha repetit que li sembla molt bé el Brexit i que aviat hi haurà més països europeus que se’n vagin de la Unió. Ha suggerit un tractat comercial especial entre els Estats Units i el Regne Unit quan encara Theresa May no ha activat l’article 50 per començar la desconnexió de l’Europa dels Vint-i-set.
Per si tots aquests anuncis fossin poc, ha sentenciat que l’OTAN és obsoleta perquè no s’ha dedicat a combatre el terrorisme. En aquest punt coincideix de manera plena amb els pronunciaments del president Vladímir Putin sobre l’Aliança Atlàntica.
Un corrent d’incertesa recorre el món, un inesperat canvi de papers que va portar ahir el president xinès, Xi Jinping, a fer una defensa de la globalització que és posada en qüestió per les barreres comercials que surten del compte de Twitter presidencial.
El president xinès expressava ahir el seu desconcert al Fòrum de Davos sobre els senyals proteccionistes i també sobre els riscos de la inseguretat als mars del Sud-est Asiàtic. La Xina és massa poderosa en tots els aspectes per deixar-se impressionar per l’hostilitat retòrica del compulsiu Donald Trump.
Els missatges cap a Europa són més inquietants perquè arriben en moments crítics a la Unió Europea, que encara s’està recuperant de l’ensurt provocat pel Brexit que ahir defensava amb to nacionalista d’Estat la sortida britànica de la UE. Tots els presidents, des de Truman fins a Obama, van mantenir les relacions transatlàntiques en l’eix central de la seva política exterior. Les referències personals a Angela Merkel dient que s’havia equivocat al permetre l’entrada massiva de refugiats eren una crítica directa al més poderós dels aliats europeus. La cancellera va reaccionar amb cautela, però va comprendre que, possiblement, el futur d’Europa en l’era Trump no comptarà amb la protecció indiscutible de Washington.
Tant el Brexit com el canvi de discurs de Trump respecte a Europa poden ser un incentiu per reforçar la Unió Europea. Merkel entén que la cooperació amb els Estats Units prosseguirà en tots els camps, però “el destí d’Europa està en les nostres mans”.
Si Europa vol sobreviure com una potència econòmica i política haurà de superar els fantasmes interns, amb els seus populismes i nacionalismes avançant en totes les eleccions, i responsabilitzar-se més directament de la seva pròpia seguretat. Des de fa generacions, els EUA i Europa formen l’entramat comercial més important del món. Han treballat conjuntament en totes les qüestions de pau, guerra i prosperitat. Trump es mostra escèptic sobre la importància d’Europa per a l’economia i el creixement dels EUA. Dit d’una altra manera, no valora la història dels últims vuitanta anys i tractarà de la mateixa manera Merkel i Putin segons siguin els seus comportaments respecte als interessos nordamericans. En tot cas, no és gens esperançador per a Europa, que sempre mira amb recel les intencions russes.
Europa no pot entregar-se al somni dels justos pensant que es tracta de desajustos passatgers. Els canvis de fons són profunds i només si es reconstrueix la unitat europea es podrà superar una crisi que serà llarga. El canceller Helmut Schmidt deia que els Estats Units eren l’aliat més poderós, però França era el soci més proper. És hora de recuperar la il·lusió en una Europa cívica, pacifica i pròspera. Una Europa inclusiva i no exclusiva políticament i culturalment. El contrari condueix a conflictes i a la guerra. Em remeto a la història.
És hora de recuperar la il·lusió en una Europa cívica, pacifica i pròspera, inclusiva i no exclusiva