El cotxe deixa de ser sagrat
París encapçala les mesures de les grans ciutats europees per lluitar contra la contaminació atmosfèrica
Des d’aquesta setmana tots els vehicles que circulin per París estaran identificats amb unes etiquetes de diversos colors que marcaran el nivell d’emissions que generen. Les etiquetes (verd per a cotxes elèctrics o d’hidrogen o gris per als més contaminants) seran clau per restringir la circulació en episodis de contaminació. A més de París, les principals ciutats europees ja han introduït diversos tipus de restriccions de circulació per lluitar contra la pol·lució.
Alemanya: A Berlín, on les restriccions de trànsit van entrar el 2008, es va posar en marxa l’1 de gener del 2010 una zona ecològica al centre de la ciutat. Només els vehicles poc contaminants, dotats d’una etiqueta verda, hi poden circular. Una regulació similar s’ha introduït gradualment en la majoria de les ciutats alemanyes. A Berlín les concentracions mitjanes anuals de partícules sòlides en suspensió PM10 (d’un diàmetre màxim de deu micres) van disminuir un 7% el 2010 respecte al 2007, mentre que les de diòxid de nitrogen (NO ) van baixar un 12%.
Bèlgica: A Brussel·les una llei regional gradua des de l’any 2009 les mesures progressivament restrictives de circulació que s’han d’aplicar segons el nivell de contaminació de l’aire per partícules. Excedit un primer llindar (70 microg/m3), es fa obligatòria la reducció dels límits de velocitat. Si es passa a una segona fase (100 microg/ m3), s’instaura un sistema de circulació altern i es fa gratuït el transport públic. Més enllà del nivell 3 (200 microg/m3) la circulació està prohibida per a tots els vehicles.
Gran Bretanya: Per reduir el trànsit, el centre de Londres disposa d’un sistema de peatge urbà o taxa de congestió –que vigeix durant els dies de la setmana des de l’any 2003– que paguen els conductors de fora de la ciutat, mentre que hi ha exempcions d’aquest pagament per als residents i usuaris de vehicles poc contaminants. L’impost per congestió costa 11,50 lliures (13,20 euros) i s’aplica de dilluns a divendres des de les set del matí fins a les sis de la tarda. Després dels primers cinc anys d’aplicació, les concentracions de partícules han disminuït un 3% a la zona de baixa emissió i un 1% fora, però no s’ha observat cap canvi significatiu en les concentracions d’NO .
Grècia: La circulació alterna de vehicles amb matrícules parell i senar s’ha aplicat a Atenes des del 1982. La mesura se suspèn del juliol al setembre, quan molts atenesos abandonen la capital per a les vacances. El dispositiu s’aplica als cotxes i camions de més de 2,2 tones.
Itàlia: El trànsit altern encara s’utilitza en moltes ciutats importants. Tot i això, la tendència més recent s’inclina per la limitació progressiva de circulació als pics de contaminació. Així, es veta primer el pas als dièsels més vells, després als dièsels més nous i a continuació als vells de gasolina. A més, les ciutats han anat creant àrees restringides al trànsit als seus centres històrics, de manera que únicament són accessibles mitjançant vehicles que disposen d’un permís especial (residents o persones que treballen a la zona) i vehicles elèctrics.
Portugal: A Lisboa l’accés al centre històric és tancat entre setmana als vehicles fabricats abans de l’any 2000. En un radi més ampli del centre aquesta prohibició inclou els vehicles fabricats abans del 1996, si bé en queden exempts els residents en tots dos casos.
Escandinàvia: Les ciutats sueques d’Estocolm i Göteborg tenen un peatge urbà. Copenhaguen i altres grans ciutats daneses prohibeixen la circulació als vehicles massa contaminants. A Noruega, a Oslo també hi ha una taxa de congestió i es prohibeix la circulació dels vehicles dièsel durant els dies d’alta contaminació. Aquest país és líder en cotxes elèctrics gràcies a forts incentius (exempció d’impostos, peatges i estacionament de franc), i van representar el 15,7% de les noves matriculacions el 2016. D’altra banda, no hi ha cap mesura de restricció a Àustria, Bulgària, Hongria, Romania o Eslovènia.