L’operació Calfred
Només una de cada 15 persones que dormen al carrer a Barcelona accepta anar a un alberg municipal malgrat les baixes temperatures
Després de conèixer el senyor Antonio, que ha tornat a néixer amb 90 anys, en Josep engega el motor. “És terrible, però necessitem una cuirassa per no endurnos aquests drames a casa”, diu. “Esclar, esclar”, responen els ocupants del cotxe d’urgències socials de Barcelona. Menteixen. Saben que més tard els assaltaran els versos de Primo Levi que obren Si això és un home: “Els que viviu segurs / a les vostres cases escalfades; / els que trobeu, en tornar al vespre, / el sopar calent i cares amigues: / considereu si això és un home”.
Una cosa és saber que als portals, les places i els caixers automàtics de la ciutat dormen 941 nàufrags. I una altra cosa és posar-los cara i ulls. L’operació Fred, que es va activar ahir i que no s’activava des del 2015, es transforma llavors en l’operació Calfred. Esglaia comprovar el percentatge de sensesostre –de tota condició, origen i sexe– que prefereixen el fred del carrer a la calidesa de l’alberg municipal del Poblenou. Molts no hi van perquè s’hauran de dutxar. O perquè dormirien en lliteres, sense les parelles. O perquè allà no poden deixar els animals enlloc. O els carros plens de ferralla. O perquè...
La insistència de persones com en Josep, l’Alba, l’Iker i la Delia, quatre dels integrants d’un dels sis equips que van recórrer Barcelona de matinada i que ho tornaran a fer mentre duri el fred, no servirà de res. En Josep i l’Alba treballen al centre d’urgències i emergències socials. L’Iker i la Delia són voluntaris de la Creu Roja. La Delia és l’única que deia que no tenia fred. Més endavant ja esbrinareu per què.
L’àrea que van pentinar incloïa Sant Martí i Ciutat Vella. Van fer una desena de serveis. A la una de la matinada van rebre una trucada de la central. La Guàrdia Urbana demanava ajuda perquè havia trobat un ancià, l’Antonio, de 90 anys, deambulant pel carrer Rono ger de Llúria. No era la seva zona d’actuació, però l’equip municipal hi va anar immediatament perquè llavors estava lliure.
Montse Quesada, catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra, es pregunta a Periodismo de sucesos (Síntesis) per què la majoria dels cotxes de la Guàrdia Urbana
Un dels traslladats al centre d’urgències socials era un home de 90 anys que els fills havien fet fora de casa La primera jornada de baixes temperatures només 66 sensesostre van acceptar anar a un allotjament nocturn
tenen mampara de seguretat. “Perquè per a la policia municipal –respon aquesta periodista i mestra de periodistes– hi ha moltes altres prioritats, a més de la persecució de la delinqüència”. Els components de les dotacions C-513 i C-720 van demostrar ahir a la nit de quines altres prioritats es tracta. Els agents, que podrien ser els seus nets, van ficar l’ancià en un dels cotxes perquè no passés més fred.
Quan va arribar el servei d’urgències, l’home es va acomiadar plorant: “El que heu fet no es paga amb diners”. Com diria Baudelaire, “la seva història crema com el gel”. Va dormir en una de les dues habitacions individuals que l’alberg del Poblenou reserva per a dones maltractades. Ahir els serveis socials se’n van fer càrrec. No es descarten accions de la Fiscalia. Aquesta víctima del fred –d’un fred que no detecten els termòmetres– cobra una paga, té dos fills i quatre nets. Un dels fills, va explicar entre sanglots, el va fer fora de matinada i l’altre no en va voler saber res.
Si aquest senyor s’hagués quedat en un parc o en un caixer, el fred ja tindria la seva primera víctima, sens dubte. Va ser llavors quan en Josep va dir: “És terrible, però necessitem una cuirassa per no endur-nos aquests drames a casa”. I per no desanimar-se davant dels que rebutgen la seva proposta. Només 66 persones –un mitjana exigua d’un de cada 15 sensesostre, estrangers i espanyols– van menjar, es van rentar i van passar la primera nit de l’operació Fred a l’alberg, amb 108 llits (l’alcaldia en podria habilitar més si fes falta). “Nosaltres no jutgem, només provem d’ajudar”, expliquen l’Alba, l’Iker i la Delia, els companys d’en Josep. Van rebre un no per resposta dels magribins que dormen sota un pont, a prop de l’escola dels jesuïtes del Clot.
Un no de les 25 persones que la nit de dilluns a dimarts van convertir els porxos del passeig Picasso en un macrodormitori.
Un no d’en Paco, que es va ajeure al mig d’una zona verda de Diagonal Mar, a terra, sense ni tan sols buscar una paret o un mur per protegir-se del vent.
Un no de l’home arrupit en posició fetal sobre un banc de fusta del passeig Sant Joan, amb una manta i uns cartrons que no el protegien contra el fred.
I a aquelles hores ja feia molt de fred, tot i que RAC 105 acabava d’anunciar que el pitjor encara ha d’arribar. Cares de circumstància al cotxe d’urgències socials. Dimecres i dijous poden ser els dies rècord, va dir ahir la Generalitat. “De debò que no tens fred?”, li pregunten a la Delia. “Home, sí, però jo sé què és el fred de veritat”. Aquesta voluntària de la Creu Roja, neta de republicans i filla dels nens de la guerra de la Unió Soviètica, va néixer i va créixer a Moscou, on ha viscut nits de fins a 40 graus sota zero.
Sense arribar a aquests extrems, sorprèn que també rebutgin l’oferta de l’alberg els vuit romanesos que malviuen de la ferralla i l’almoina al costat del McDonald’s obert les 24 hores a la Vila Olímpica. Són de Constança, a la vora del mar Negre, la mateixa ciutat on va passar la resta dels seus dies –lluny de Roma– l’autor de L’art d’estimar, l’immortal Ovidi, obligat a l’exili per l’emperador Octavi August. En Toni, de 66 anys, el líder del grup, assenyala amb la mà els matalassos, els carros, les bombones de càmping gas i somriu. “Això és casa meva”, sembla que diu.