Buscant diamants
El 1989 la missió era un impossible. Com es buscaven atletes a les terres altes de Kènia, a la vall del Rift? No hi feia res. Gerardo Prieto era un curiós. I un aventurer. Fins aleshores havia estat un bon migfondista a Santander. I ara havia decidit explorar l’atletisme africà. Localitzar talents.
Va trucar al seu bon amic José Manuel Abascal –el medallista olímpic dels 1.500 m a Los Angeles’84–, i a Kènia falta gent. A buscar diamants. –Llavors, allà no hi havia res. Ni mòbils, ni adreces postals. Sap com treballava l’agent Kim McDonald? –diu. –Expliqui, expliqui... –Posava un anunci al Daily Nation ,el principal diari del país. A través de l’anunci convocava els atletes en una carretera pròxima a l’aeroport de Nairobi. Els deia: “A qui vulgui córrer a Europa l’espero a les deu del matí”. Se li ajuntaven desenes de corredors. Dissenyava un circuit pla, mesurat, en aquella mateixa carretera. Organitzava una cursa. Als dos o tres primers els feia un contracte. Els pujava en un avió i els portava a competir a Europa... –Va descobrir algú significatiu? –Moses Kiptanui. A començaments dels noranta Kiptanui va guanyar tres Mundials. Va ser el primer de trencar la barrera dels vuit minuts en els 3.000 m obstacles. Va fer 7m59s18.
Prieto no ho va fer així. Va dissenyar el seu propi sistema. Va localitzar Mike Boit, un dels millors corredors de l’època. Junts van desplegar un mapa de la vall i van prendre notes. –Boit em va apuntar noms: “En aquest poble hi viu aquest; a l’altre, aquell”. Jo hi anava i els trobava.
Gerardo Prieto encara conserva el mapa. M’envia una foto per WhatsApp. A mà algú va escriure els noms d’alguns corredors. Peter Rono vivia prop de Kapsabet. Paul Koech, a Eldoret. –Als centres d’entrenament? –No hi havia res d’això. Els atletes s’estaven a casa seva. Quan trobava la seva adreça, els enviava un tèlex. S’ho pot imaginar: no contestaven gairebé mai. Ni els atletes ni la federació. –Quin panorama. –A Eldoret vaig conèixer un sastre. Jintenda Tailor, es deia la seva botiga. Era al carrer principal del poble, la Uganda Road. Em van dir que cada atleta que guanyava una cursa passava per Jintenda Tailor a fer-se un vestit. Li vaig dir al sastre: “Et dono un calendari de curses i el penges a la botiga. També hi tens el meu telèfon. Els interessats a córrer, que em truquin...”. Va funcionar. Van ploure atletes. Gerardo Prieto va anar enviant-los al cros d’Itàlica, a Sevilla. A Elgoibar. També a la Marató de Barcelona. I encara hi és, anant sovint a Kènia. –Això ha canviat, eh? –em diu–. Ara tots els atletes tenen mòbil. És molt barat comprar-se’n un a Kènia. Hi ha un sistema d’observadors i delegats que controla les zones. Hi ha experts a les escoles: els nens es passen l’hora de l’esbarjo corrent en formació. Hi ha una estructura molt professionalitzada amb training camps .Jano es perden talents.
Em posa un exemple. En l’últim cros d’Eldoret, al desembre, cinc dones anaven al capdavant. Corrien per a Adidas i per a Nike. Anaven equipades de dalt a baix. Totes tret d’una que anava descalça.
–Hi va haver enrenou al circuit. “Aquesta qui és?”, es preguntaven els mànagers. Alguns van trucar al seu contacte a la línia de meta. No volien que la noia desaparegués. Quan va travessar la meta ja l’havien fitxada. A Kènia un talent només dura una cursa. Ja no es perd, l’hi repeteixo.
Un grapat, homes i dones, correran la Zuric Marató de Barcelona, el 13 de març. Sis han trencat la barrera de les 2h10m. Entre les dones hi ha sis sub 2h30m. El més important és Eliud Kiptanui. Ha arribat a fer 2h05m39s.
“Compte, que tot és oficiós. Fins ara no podem confirmar cap nom”, aclareix Cristian Llorens, director esportiu de la prova.
–És impossible portar Eliud Kipchoge, el campió olímpic? –pregunto Prieto.
–No tenim 200.000 euros, que és el seu fix de sortida. A hores d’ara escollim els atletes en funció de la qualitat, i també de les propostes econòmiques del mànager.
Com ha canviat la cosa.
“Al principi era molt complicat: les adreces eren imprecises, els atletes no contestaven el tèlex...”
Des del 1989 Gerardo Prieto va a la vall del Rift a la recerca de talents; molts nodriran la pròxima Marató de Barcelona
“Ara hi ha observadors a les escoles: els nens corren durant l’esbarjo; ja no es perd ni un talent”