El president xinès respon a Trump: “La globalització és irreversible”
Xi Jinping alerta a Davos que “ningú no surt vencedor d’una guerra comercial”
El secretari general del Partit Comunista més important del món s’ha convertit en el paladí del lliure comerç i defensor de la globalització. Paradoxa de la història, la que ahir es va viure al Fòrum Econòmic de Davos. Xi Jinping, primer president de la Xina que participa en aquesta reunió, va pronunciar un discurs que va ser interromput amb aplaudiments per l’elit del capitalisme mundial, que escoltava en un auditori ple a vessar.
“La globalització és irreversible”, va assegurar el màxim mandatari xinès, en la que s’interpreta com una resposta a les amenaces proteccionistes del pròxim president dels Estats Units, Donald Trump, precisament quan les relacions bilaterals entre els dos països no estan en el seu millor moment. “La Xina deixarà oberta la seva porta. No la tancarà”, va assegurar Xi.
En el seu discurs Xi Jinping va recórrer a metàfores que evoquen saviesa oriental. “Ens agradi més o menys, l’economia global és com un gran oceà del qual no es pot escapar. No hem de retirar-nos a port quan ens enfrontem a una tempesta o no arribarem mai a l’altra riba”; “El proteccionisme és com tancarse a les fosques. Et protegeixes de la pluja i del vent però també et quedes sense llum i aire pur”. Per acabar amb una frase taxativa: “Ningú no sortirà vencedor d’una guerra comercial”. “Fa anys que vaig a Davos i és la mena de discurs que habitualment hauria fet un president nord-americà”, va dir John Neill, de l’empresa Unipart. “Avui es pot dir que Lenin ha mort”, va ironitzar l’ex-primer ministre suec, Carl Bildt.
D’acord amb l’anàlisi del president xinès, la globalització no té la culpa de gaires dels problemes actuals que afligeixen el món, com si s’hagués obert la caixa dels trons. En canvi, la crisi financera, segons ell, va ser més aviat el resultat de l’excessiva recerca de beneficis i de les decisions del sistema de supervisió. Xi Jinping va reconèixer, no obstant això, que la globalització és una arma de doble tall i que és necessari “reequilibrar-la”, davant els reptes dels propers anys, com el canvi climàtic, l’envelliment de la població i l’automatització.
El to del mandatari xinès és fruit de l’actual context geopolític. El país ha denunciat la UE i els EUA davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per demanar el reconeixement automàtic de l’estatus d’“economia de mercat”. Davos era la platea ideal per fer una declaració d’intencions convincents per reforçar aquests arguments.
Tampoc no s’ha d’oblidar que la Xina té interès a reforçar el seu lideratge comercial a l’Àsia després del fracàs del tractat transpacífic TTP, per això predica la màxima liberalització dels intercanvis i “noves rutes de la seda” per assegurar una sortida a l’excedent de la seva producció industrial pesada (ciment i acer). En efecte, no és un misteri que la Xina necessita rellançar les seves exportacions, que el 2006 representaven el 66% del seu PIB i ara poc més del 40% (dades del Banc Mundial).
Malgrat la defensa xinesa de l’obertura de l’economia, romanen unes contradiccions de fons. Xi Jinping va dir ahir que “qualsevol temptativa de parar els fluxos de capitals, de productes i tecnologia és impossible i va en contra de la història”. Ara bé, aquest missatge pot funcionar com a resposta a les recents amenaces de Trump, però cal recordar que la Xina és el país que acaba d’introduir limitacions legals per evitar una sortida de capitals del país.
Amb l’objectiu de frenar la depreciació del iuan, les autoritats xineses han imposat l’obligació als bancs de comunicar transaccions financeres superiors a 10.000 dòlars, mentre els individus no poden comprar més de 50.000 dòlars en divises estrangeres en un any. Aquestes mesures ja han bloquejat algunes operacions dels xinesos a Europa i les firmes europees han tingut problemes per repatriar els seus dividends. Un escenari que té poc a veure amb la liberalització tan aclamada per Xi Jinping.
Així mateix, segons Bloomberg, les empreses estatals de la Xina en els últims dies han intervingut amb compres al mercat per sostenir les cotitzacions borsàries en vigílies de la participació del president Xi Jinping, senyal que l’economia continua sent encara molt dirigida i no tan liberalitzada com es pretén promoure en públic.
La concepció del lliure comerç de la Xina és una mica peculiar, perquè sempre el defineix en relació amb els seus propis interessos. De fet, els Estats Units i la UE, els seus dos socis comercials més importants, han acusat en reiterades ocasions Pequín de dúmping, és a dir d’haver venut els seus productes a preus inferiors al seu cost. Però tot això ahir no es va abordar a Davos. Va ser el dia de la Xina. I en el futur, queda clar, caldrà comptar amb Pequín.
Segons Xi, els intents de parar els fluxos de capitals “van en contra de la història”
El país predica un mercat obert però la seva economia està encara molt controlada