La parella ideal existeix... al món virtual
Aplicacions que creen el nòvio o la nòvia ideal poden confondre pel seu gran poder de realitat
La nòvia i el nòvio perfectes existeixen. El problema en aquest cas és que aquella parella ideal amb la qual moltes i molts han somiat alguna vegada no és real. Aquells nòvios i nòvies perfectes viuen dins d’aplicacions pensades per a telèfons mòbils. Per iniciar una relació amb ells n’hi ha prou amb escollir la foto del candidat entre les imatges emmagatzemades en l’aplicació, crear un perfil amb una història que doni personalitat al personatge fictici (feina, aficions, gustos o fins i tot un relat de com s’ha conegut la parella) i prémer el botó d’acceptar. I ja està. La nòvia o el nòvio invisible començarà a interactuar immediatament amb la seva parella.
Alguna gent pensarà que és una bogeria, però la veritat és que la idea, nascuda als Estats Units, ha desbordat els mateixos inventors per l’èxit aconseguit. Es compten ja per centenars de milers les persones que tenen com a parella un algoritme que parla. I allà, en la veu i en les respostes molt ben pensades, s’amaga l’autèntica bomba de rellotgeria d’aquestes aplicacions, que sense tenir encara cos o estructura (aquesta és una altra història reservada per als robots amb intel·ligència artificial) poden acabar sent molt creïbles i reals. Tant, que alguns usuaris acabaran creient-se la mentida que ells mateixos s’han explicat buscant parella en una aplicació i podrien acabar rendits a les bondats d’aquell nòvio o nòvia irreal.
Cada avenç tecnològic relacionat amb els canals de les noves tecnologies suscita recels per l’impacte que pugui causar en comportaments i hàbits de l’usuari. En el cas d’Invisible Boyfriend o Invisible Girlfriend (dues de les aplicacions, diferenciades per sexes, que permeten crear la parella ideal), el debat sobre aquests efectes recorda el que al seu dia va generar l’aparició de Siri, l’assistent de veu dels smartphones i tauletes d’Apple. És possible enamorar-se d’una veu? Va ser una pregunta molt repetida i que en certa manera quedava resposta a la pel·lícula Her, llargmetratge en el qual el protagonista, Joaquim Phoenix, s’enamora, només escoltant una veu, d’un sistema operatiu dotat d’intel·ligència artificial.
Siri es troba, tot i això, a anys llum del que ara s’ha inventat amb les aplicacions per crear la parella perfecta. L’avantatge, o si es vol el perill, rau en el fet que aquesta companya o company no et portarà mai la contrària, ni et cuidarà sempre. L’usuari l’ha dissenyat al seu gust. I a diferència de Siri o d’altres sistemes informàtics dissenyats per a respostes mecàniques, els missatges que arriben al telèfon poden estar escrits per altres persones, fet que converteix l’aplicació en una cosa molt real. Aquesta parella perfecta irreal preveu enviar fins i tot (tot dependrà de la tarifa contractada per al servei) notes escrites a mà, flors, regals, així com camuflar-se a les xarxes socials com si fos una persona real. Es tracta d’un estratagema pensat per a persones que no tenen parella però que volen fer pensar al seu entorn que sí que hi ha algú en la seva vida. Tot és tan real que
amb el temps molts poden acabar creient que la relació existeix. I arribats a aquest punt, les persones amb baixa autoestima o problemes per iniciar relacions amb parelles de carn i ossos poden acabar enamorant-se d’aquell nòvio o nòvia imaginari, adverteix Francesc Núñez, expert en sociologia de les emocions i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “En l’individu modern la imaginació té un paper molt rellevant en les nostres vides. Sabem –encara que no ho percebem així– que la imaginació desperta i suscita emocions. I aquestes emocions poden ser tan reals i poderoses a través d’aquestes aplicacions com les que suscitaria una realitat present”.
Però els que han filat molt prim en aquest món de la parella perfecta fictícia són els japonesos. Una aplicació, anomenada Azuma, incorpora un holograma (un dibuix animat) amb el qual es pot mantenir una conversa. L’holograma saluda l’usuari quan arriba a casa i se n’acomiada quan ha d’anar a treballar, una intel·ligència artificial amb capacitat d’aprenentatge per anar-se adaptant a poc a poc als gustos del seu amo. L’aplicació també envia missatges al llarg del dia. L’únic inconvenient, en aquest cas, és el preu. Azuma costa al voltant de 2.500 euros.
Les aplicacions Invisible Boyfriend i Invisible Girlfriend (que ja tenen més de mig milió de visitants provinents de 193 països) i també Alex & Alice surten molt més bé de preu. Al principi hi havia fins i tot una versió gratuïta, però això s’ha acabat pel gran èxit que estan aconseguint. La versió més econòmica (15 euros al mes) promet enviar cent missatges de text, deu de veu i una postal escrita a mà. Si es volen converses més íntimes o pujades de to la tarifa econòmica augmenta.
I com ens enganxa aquesta aplicació? Antoni Pérez, professor d’Informàtica de la UOC, revela que el sistema es val de tota la informació personal de l’usuari que corre per internet. “Aquestes aplicacions es nodreixen dels comptes de Facebook, Twitter, Spotify, recerques a Google o fins i tot de la geolocalització”, afirma Pérez. Així doncs, a més de respostes escrites per altres persones basant-se en els gustos de l’usuari, “el sistema –afegeix aquest professor– pot recomanar llibres, compartir cançons o preguntar com ha anat una reunió o la cita al metge, si estaven assenyalades al calendari. Actuen igual que ho faria una parella real”.
Francesc Núñez considera que aquestes apps “ja són, d’alguna manera, comunicació humana, amb efectes que poden semblar reals”. El problema amenaça els usuaris que les utilitzin per substituir un altre tipus de relacions o com a substitutives del contacte personal, però no per a aquells que busquin, més que ser seduït, passar simplement una estona divertida.
L’usuari crea al seu gust un perfil fictici que li parla, li envia missatges i fins i tot li pot enviar cartes i rams de flors