Almenys 136 diplomàtics turcs han demanat asil a Alemanya
El degoteig de sol·licituds d’asil a Alemanya d’opositors turcs represaliats per les enormes purgues dutes a terme pel Govern d’Ankara arran del fallit cop d’Estat del juliol no cessa. El Ministeri de l’Interior alemany va revelar ahir que ha rebut les peticions d’almenys 136 persones amb passaport diplomàtic turc.
La xifra, que correspon a les sol·licituds rebudes entre agost del 2016 i gener del 2017, va ser feta pública després que la televisió pública NDR i el diari Süddeutsche Zeitung van assegurar que només al novembre Alemanya havia rebut fins a 53 sol·licituds, xifra que el portaveu d’Interior no va voler confirmar.
No és clar quantes d’aquestes 136 persones són diplomàtics i quantes són els seus familiars (cònjuges i fills també tenen passaport diplomàtic), ni quantes sol·licituds no han estat ja processades.
A Ankara està aixecant cada vegada més polseguera que persones que consideren terroristes s’hagin refugiat en territori d’un soci de l’OTAN: diplomàtics i soldats presumptament colpistes, periodistes buscats per la justícia, membres d’organitzacions prokurdes o d’extrema esquerra.
El president turc, Rece Tayyip Erdogan, va pressionar Angela Merkel quan la cancellera alemanya va visitar Ankara, a començaments de mes, perquè no acceptés acollir i extradís una quarantena d’oficials de l’exèrcit turc que treballaven en instal·lacions de l’OTAN a Alemanya i que van demanar asil a Berlín després de ser acusats al seu país de vinculació amb els colpistes.
Alemanya va denunciar la temptativa colpista d’aquest estiu, però després ha condemnat la repressió sense clemència empresa pel Govern turc, que ha comportat l’acomiadament de desenes de milers de funcionaris i l’empresonament de milers de militars i funcionaris.
Ahir mateix, Erdogan va tornar a defensar la reintroducció de la pena de mort, abolida el 2004, com en gairebé tots els seus discursos dels últims mesos. Encara que ahir va proposar de fer-ho mitjançant un referèndum, únic mètode viable per a la reforma constitucional necessària.
L’asil a presumptes colpistes també ha sacsejat la sempre tensa relació entre Grècia i Turquia. Al gener un tribunal grec va rebutjar extradir vuit militars turcs que van fugir després del cop, perquè considerava que corrien risc de tortura. La setmana passada, dos soldats turcs més van demanar asil a Orestiada, localitat al costat de la frontera turca.