La batalla dels ports
ELS més de sis mil estibadors que treballen als ports espanyols exerceixen històricament el control de les contractacions de les feines de càrrega i descàrrega dels vaixells. Ningú no ha aconseguit, malgrat els intents múltiples que hi ha hagut en el passat, eliminar el poder que exerceix aquest col·lectiu laboral. Els treballadors de l’estiba estan ben organitzats i tenen la capacitat de paralitzar l’activitat portuària, com han demostrat en diverses ocasions, i amb això bloquejar el subministrament de mercaderies al conjunt del país, així com bona part de la importació i l’exportació.
El Govern central ha decidit, ara, liberalitzar la contractació d’estibadors als ports espanyols per posar fi a la situació de privilegi d’aquest col·lectiu laboral. Amb això aplica les directrius d’una sentència del Tribunal de Justícia de la UE, el compliment de la qual està pendent des de fa tres anys. Aquest és l’objectiu del decret de reforma de l’estiba, aprovat ahir pel Consell de Ministres, i que necessitarà suport parlamentari, encara no concretat, per poder tirar endavant al Congrés. El decret estableix la lliure contractació dels treballadors que compleixin amb els requisits adequats de capacitació professional, sense que s’hagi de recórrer a les societats anònimes de gestió d’estibadors portuaris, tal com és necessari fer ara.
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha dit que s’ha optat per la via del decret llei després de dos anys de negociacions infructuoses amb els estibadors per resoldre el conflicte. No complir amb la sentència del tribunal comporta sancions econòmiques importants a Espanya per mantenir una situació de monopoli en les feines portuàries de càrrega i descàrrega.
L’enfrontament directe entre Govern central i estibadors conduirà a una dura batalla als ports. Els estibadors ja han anunciat, d’entrada, un calendari de diverses aturades durant tres setmanes, a partir del 6 de març, que pot paralitzar l’activitat portuària espanyola. Val a dir que el Govern ha previst un ampli pla de serveis mínims per fer front a aquesta amenaça, que pot provocar danys greus a l’economia del país.
Davant l’escenari creat, i abans que les coses es compliquin més, cal fer una nova crida al diàleg. Cal pensar que hi ha prou marge de maniobra per arribar a acords entre la coordinadora dels estibadors, la patronal del sector i el Govern central que puguin ser recollits en esmenes al decret llei, un cop convalidat i tramitat com a projecte de llei, i que puguin conciliar els interessos dels treballadors amb l’adaptació a la llibertat de contractació que exigeix la UE. El que no és admissible és el xantatge que sis mil estibadors puguin fer al conjunt del país.