Mas atribueix el 3% a un complot per “destruir” el seu partit
Un empresari, testimoni protegit, assegura que va tractar de donacions amb l’expresident i l’exconseller Gordó El líder del PDECat afirma que la investigació és part d’una operació contra l’independentisme
Dos empresaris es van presentar a declarar voluntàriament al jutjat del Vendrell sobre la petició d’una comissió del 3% a canvi de la concessió d’obra pública, i un d’ells va implicar Artur Mas en les negociacions, segons van confirmar a La Vanguardia fonts de les investigacions. Els dos empresaris han rebut la condició de testimonis protegits pel jutge, i així han pogut preservar la seva identitat i seguretat. En els seus testimonis, tots dos van aportar noves dades sobre la trama del 3%, de les quals es derivaran noves citacions a altres empresaris perquè ratifiquin el que van dir els que van comparèixer, i també si a ells els va passar i si van fer donacions.
En la seva declaració, avançada ahir per El Mundo, el contractista que va implicar a Artur Mas afirma que es va reunir amb ell a la seu de l’antiga Convergència quan aquest encara no era president de la Generalitat i que van parlar de donacions a canvi d’obra pública. A la reunió també hi havia Germà Gordó, i el contractista va afegir que Mas li va dir: “Has de fer el que aquest et digui”. Després d’un temps, va tornar a coincidir amb Gordó en un acte públic a Tarragona, quan CDC ja estava al capdavant del Govern, i afirma que aquest li va etzibar: “No m’estàs obeint”. El contractista afirma que va sentir que li feien xantatge perquè feia temps que no efectuava pagaments.
Pel que fa a l’altre testimoni, no es va referir a Mas, però si a Gordó com l’interlocutor amb els empresaris per a les donacions. A més, va afegir que es va reunir amb un diputat de CDC al Parlament, pròxim al que va ser conseller de Justícia, que li va indicar la pertinència de fer donatius al partit en relació amb un contracte públic a Lleida.
Ahir Mas i Gordó van negar aquestes circumstàncies. Les dues declaracions continuen sota secret sumarial i són un punt de suport per prosseguir les indagacions sobre la trama del 3%.
De tota manera, divendres es va aixecar una part del secret de sumari, que fa referència a les investigacions fins a l’octubre del 2015 i en què es fa especial referència a l’entrada i a l’escorcoll a la seu de CDC el 28 d’agost d’aquell any. Als informes de la Guàrdia Civil i de la Fiscalia Anticorrupció se situa l’extresorer del partit i exadministrador de les fundacions afins, Andreu Viloca, com el presumpte mediador entre els empresaris i el partit per al pagament del 3% a canvi de contractes, tal com va publicar ahir La Vanguardia. Per dur a terme aquesta estratègia, Viloca hauria comptat amb la col·laboració de l’exdirector general d’Infraestructures, l’empresa que gestiona l’obra pública a Catalunya, Josep Antoni Rosell. A les anàlisis es descriu un mecanisme similar en set contractes: anunci de la licitació, reunió de Viloca amb l’empresari interessat, tràmits administratius, concessió i ingressos a una de les fundacions.
En un d’aquests informes de la Guàrdia Civil s’analitzen les relacions entre el partit, CDC, i les fundacions CatDem, Fòrum i Nous Catalans, i els agents conclouen que “tota l’estructura financera de CDC constitueix una sola caixa comuna administrada a caprici”, i que també hi ha una “gestió única de caixa dels comptes estudiats a nom de les diferents fundacions”. Així doncs, existeixen operacions financeres entre els diferents comptes corrents de les fundacions i del partit que, per la Guàrdia Civil, no tenen justificació aparent, però “tot això d’acord per a l’administració de tots els recursos financers continguts en els moviments dels comptes”.
Les fundacions, segons la línia argumental dels investigadors, servien per pagar les comissions a canvi de contractes públics, i així expliquen que empreses com Teyco, Grup Soler o Copisa fessin ingressos a CatDem, Nous Catalans o Fòrum. Abonaments d’una xifra que, en cada cas, “és summament aproximada al 3%”. En aquest flux financer, afegeixen, “es troben moviments sota el concepte Convergència Democràtica de Catalunya o similar”.
La possible comissió torna a aparèixer en documentació confiscada a Viloca: en el desenvolupament d’un polígon a Viladecans s’explicita que una firma haurà “de cobrir totes les despeses necessàries, amb un import del 3% més una bonificació a determinar per a les feines exposades”. A l’ordinador de l’extresorer també va aparèixer una llista de 31 empreses que efectuaven donacions sistemàtiques a les fundacions, entre les quals figuren les beneficiàries de les contractes sota sospita.
En els comptes de les fundacions no només apareix l’antic administrador, sinó també el seu anfiscal”,
Els investigadors diuen que el partit i les fundacions formen una caixa única La Guàrdia Civil vol indagar la venda de la seu de CDC per si va ser per ocultar béns
tecessor, Daniel Osàcar, de qui la Guàrdia Civil assegura que va fer una inversió financera a Luxemburg per mitjà del Deutsche Banck, finalment ingressada a la Caixa de Estalvis Penedès. Els fons declarats ascendeixen a 522.776 euros.
A més, la Guàrdia Civil també fa referència al cas del Palau de la Música, i descriu la venda de la seu de CDC al carrer Còrsega a un grup de Hong Kong, “una jurisdicció no cooperativa en matèria per 13 milions d’euros. L’immoble era part de la fiança del partit per l’assumpte del Palau i va ser substituïda com a aval per quinze seus més. Els agents demanen poder indagar més en la qüestió i indiquen que la venda pot tenir a veure amb l’altre sumari. Tampoc descarten que sigui “una operativa dissenyada per posar béns de CDC fora de l’abast de les autoritats espanyoles recorrent a jurisdiccions no cooperatives”.