Frankfurt i París pugnen per atreure les finances de la City
Les dues metròpolis treballen per captar la fuga de bons i actius post-Brexit Els ciutadans desplaçats, primer punt de la negociació entre Londres i la UE
París i Frankfurt activen la seva campanya per captar la fuga de bancs i actius de la City londinenca després del Brexit. Paral·lelament, la UE i Londres comencen la negociació del divorci amb el dossier de l’estatus dels ciutadans desplaçats.
La sortida del Regne Unit de la Unió Europea suposarà un punt i a part per a la City de Londres, el primer hub financer mundial, on es concentra un bon nombre d’entitats financeres de tot el planeta. Per a aquestes empreses, la perspectiva de perdre l’anomenat “passaport comunitari”, que els permet efectuar des de Londres transaccions en qualsevol dels països de la UE, suposa, de manera inevitable, el desplaçament de part dels seus serveis financers a altres països europeus. Holanda i Irlanda són alguns dels estats membres que es poden beneficiar d’aquesta oportunitat que obre el Brexit. Però ningú no dubta que són Frankfurt i París les ciutats candidates a absorbir la major part d’entitats financeres i consolidar d’aquesta manera les seves places financeres.
Un estudi recent de l’Institut Bruegel, un think tank amb seu a Brussel·les, indica que un 35% de l’operatòria de banca majorista de Londres (estimada en 10.300 bilions d’euros) està relacionada amb clients residents a la Unió Europea.
Pel que fa als bancs i societats implicades, això suposa una cinquena part d’entitats amb seu al Regne Unit i la meitat dels grans bancs amb seu als Estats Units. En resum, segons estimen a Bruegel, uns 1.800 bilions d’euros (el 17%) poden canviar de residència en direcció al continent.
Si del que parlem és d’ocupació, això suposa uns 10.000 llocs de treball en el sector bancari, als quals cal sumar la xifra d’entre 18.000 i 20.000 persones vinculades a serveis financers i també professionals (entre els quals destaquen la consultoria, la comptabilitat els despatxos d’advocats).
Es calcula que els recursos en joc arriben als 1.800 bilions d’euros Londres pot perdre 10.000 llocs de treball a la banca i uns 20.000 en serveis professionals
Dublín o Luxemburg. Els grans grups europeus clients de la City, ja són a París. “Esperem atreure 10.000 llocs de treball”, diu Mestrallet.
En aquest context, l’anunci que el 18 de gener va fer la banca HSBC de transferir mil llocs de treball de Londres a París ha estat considerat un bon senyal. La realitat és que l’HSBC ja era molt present a França, a través de la compra del banc CCF, que va passar a ser HSBC-France.
“Això és el que explica, de fet, la transferència: atreure bancs de Londres poc o gens presents a França, especialment la banca de negocis o d’inversions, serà molt més difícil”, pronostica Romaric Godin, subdirector del setmanari econòmic La Tribune. “Des d’aquest punt de vista altres places financeres, com ara Frankfurt, o Luxemburg per a gestió d’actius, semblen més ben situades”, estima aquest observador.
“La nostra imposició fiscal sobre sous superiors als 300.000 euros és del 38%, menys que al Regne Unit i igual que a Alemanya”, va explicar Pécresse responent a l’argument dels elevats impostos a França. A més, immediatament després del Brexit, el president François Hollande es va afanyar a endolcir el seu reclam: un canvi en el règim fiscal per a expatriats, especialment dissenyat per afavorir el buidatge de la City, ha rebaixat la imposició a un 24%.
Llegint la premsa econòmica francesa sembla com si l’inconvenient central d’aquesta mudança a París fossin els tòpics “problemes per acomiadar” un empleat o l’excessiu cost de les càrregues socials per a les empreses.
“El dret laboral francès està molt mal vist pels estrangers”, confirma Marie-Anne Barbat, directora de la Federació Bancària Francesa (FBF).
“Ni a França ni a Alemanya el mercat de treball no és tan flexible com al Regne Unit; si això fos el més determinant els bancs se n’anirien a Dinamarca o a Àustria”, diu Godin. És cert que el cost horari de la feina és un 8% més car a França que a Alemanya, però el cost alemany és superior a la mitjana europea: si aquest fos l’únic criteri el principal beneficiari de la mudança seria Irlanda, estima.
L’acte de Londres ve envoltat d’altres senyals. A La Défense, el districte financer de París, s’estan construint més de 300.000 metres quadrats d’oficines en mitja dotzena de nous gratacels per acollir l’esperada herència. Al Senat hi ha operacions de relacions públiques amb el sector.
Els avantatges de París tenen a veure amb els seus serveis públics i infraestructures de transports, especialment la proximitat amb Londres (dues hores via Eurostar), on es mantindrà el gruix de l’activitat financera fora de la UE, i també per l’abundància de directius amb experiència: hi ha milers de francesos treballant a la City.
Per a Godin, que coneix bé Alemanya, el més decisiu són les infraestructures financeres i la robustesa del mercat. En totes dues coses Franckfurt ho té més bé que París: “És un gegant en termes de transaccions i està en fort creixement; aquestes són les dues raons de l’avantatge alemany”, diu.
Ja era molt present a França, i això explica l’arribada de 1.000 llocs de treball a París Si depengués de la seva flexibilitat, els bancs se n’anirien a Dinamarca o Àustria En mercat i infraestructures financeres, està millor que París