Una catalana de l’Iese entra al consell del Banc d’Espanya
De perfil marcadament acadèmic, és l’actual directora d’Economia de l’Iese
Núria Mas, una economista especialitzada en el sector sanitari i que dirigeix el departament d’Economia de l’escola de negocis Iese, serà la nova consellera del Banc d’Espanya, segons fonts informades. L’economista substituirà Guillem López Casasnovas, el mandat del qual venç el proper mes de març després de dotze anys d’estar en el càrrec. El nom de Mas ha estat proposat pel ministre d’Economia, Luis de Guindos i transmès al president del Banc d’Espanya, Luis María Linde. El seu nomenament ha de ser aprovat en un pròxim Consell de Ministres.
Núria Mas representa també el que es coneix en termes polítics com a “quota catalana” al consell del banc central espanyol. Una convenció que no té cap plasmació jurídica, que està vagament relacionada amb el pes i la singularitat de l’economia catalana, però que el Ministeri d’Economia sembla haver acceptat proposant aquesta economista per al consell. Es tracta, en qualsevol cas, de la primera catalana que s’asseurà al consell d’aquesta entitat. Anteriorment, i a més de López Casasnovas, han representat aquest paper Joan Sardà Dexeus (1980-1984), Josep Lluís Sureda (1985-1994), Alfredo Pastor (1990-1993), Eugeni Domingo (1994-1998) i Joaquim Muns (1994-2004).
Curiosament, Núria Mas és també una especialista en el sector sanitari, com ho és el seu antecessor en el consell, del qual va ser alumna. Llicenciada en Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), es va doctorar en Economia a Harvard i va participar fins al setembre del 2015 en el Consell Assessor del Sistema Sanitari de la Generalitat de Catalunya. Però en el seu historial té a més un punt de contacte amb el món de les finances: va treballar per un període de dos anys com a associada a Lehman Brothers International, el banc d’inversió dels Estats Units. Es dona la circumstància que Luis de Guindos va ser el president de Lehman Brothers a Espanya.
Núria Mas és una economista molt discreta, gens mediàtica, amb un perfil extremadament acadèmic, i els alumnes que han participat en les seves classes destaquen la claredat de les seves exposicions. Les seves investigacions se centren en el camp de l’economia de la salut i en la comparació internacional de diferents sistemes sanitaris. Ha publicat a revistes de referència en l’ambit econòmic, com el Journal of Health Economics ,la Review of Industrial Organization o la International Journal of Health Care Finance and Economics. També ha estat assessora de la Comissió Europea en aquesta qüestió.
El consell de govern del Banc d’Espanya el formen sis consellers, que són nomenats per un mandat de sis anys, renovable només un cop. A més de López Casasnovas, integren actualment aquest consell Carmen Alonso (72 anys, proposada al seu dia pel PSOE), que acaba de renovar el seu mandat; Fernando Eguidazu (73 anys, proposat pel PP), el de nomenament més recent, aquest mateix mes de febrer; Maximino Carpio (71 anys, proposat també pel PP); Rafael Castejón (també pel PP) i Vicente Salas (pel PSOE), Tant Fernando Eguidazu com Vicente Salas són a més membres de la comissió executiva del banc. Si el consell és l’encarregat d’aprovar les directrius generals de la política monetària del Banc d’Espanya, la comissió executiva és l’encarregada d’instrumentar-les.
A més dels consellers integren el consell de govern el governador de la institució, Luis María Linde; el subgovernador, Javier Alonso; la secretària general del Tresor i Política Financera, Emma Navarro i la vicepresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Ana María Martínez Pina.
Núria Mas arriba en un moment molt especial per al Banc d’Espanya. Només fa uns dies, el governador del banc va encarregar a Fernando Eguidazu (un home amb un passat vinculat amb el Ministeri d’Exteriors) que supervisi la redacció d’un informe sobre el paper que ha fet la institució durant la crisi financera.
La constitució d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats perquè determini les responsabilitats polítiques de la crisi financera i la seva gènesi (entre els anys 2000 i 2015) centrarà una especial atenció en el paper del Banc d’Espanya, i en particular sobre l’actuació del governador que va precedir a Linde en el càrrec, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.
Com va exposar Linde en un recent article publicat a El País ,el banc necessita de manera urgent un relat de quin va ser el seu paper els anys de la crisi. En especial, la seva aportació a les decisions que van prendre els diferents governs; el seu diagnòstic sobre la situació del sistema financer i, més en particular, la creació de Bankia i la seva sortida posterior a borsa.
L’experta representa el que es coneix de forma convencional com a “quota catalana” al banc central