El valor d’una feina
Cristina Sánchez Miret recorda la importància per als joves de tenir un bon lloc de treball que no només els permetrà pagar les factures, sinó que els donarà un lloc en la societat: “La seva posició social, la manera com viuran no pot passar eternament pels seus pares –si més no en la majoria de casos– i (..) del que acabin treballant determinarà, en bona mesura, el que acabaran podent ser socialment parlant i, en definitiva, la manera com podran viure. Una lliçó pura i dura d’estructura social”.
La reacció d’un home que ha trobat feina ha corregut com la pólvora a la xarxa. En el vídeo, molt curt, que ha penjat un treballador de l’empresa, es veu com salta literalment d’alegria quan surt d’una entrevista al Regne Unit. És un sensesostre –viu en un refugi i per menjar depèn del que li donen– a qui li han ofert uns dies de prova en una feina que, si fa bé, pot suposar un contracte indefinit.
En el meu cas el veig després d’haver anat a una xerrada de pares per als alumnes de segon de batxillerat que han de triar l’itinerari que seguiran quan acabin aquests estudis. De fet el que els toca fer és començar a triar el seu camí per esdevenir membres adults de la nostra societat. Per edat podrien estar treballant –n’hi ha força de nascuts el mateix any que ho fan o ho intenten perquè els estudis obligatoris ja han acabat–; ells són uns privilegiats atès que han pogut seguir estudiant i, en principi, la majoria seguiran estudiant encara uns anys més. Ara bé, el que interessava a la xerrada no era els coneixements que encara podien assolir, el que volien saber era de què treballàvem, què fèiem i com havíem arribat als nostres llocs de treball.
En definitiva, apropar-se al mercat laboral perquè encara que els queda llunyà saben que és al que s’encaminen; entenen perfectament que la seva posició social, la manera com viuran no pot passar eternament pels seus pares –si més no en la majoria de casos– i que, per tant, del que acabin treballant determinarà, en bona mesura, el que acabaran podent ser socialment parlant i, en definitiva, la manera com podran viure. Una lliçó pura i dura d’estructura social.
Al nostre món les oportunitats de vida passen pel mercat, fins i tot en aquells casos que no ho sembla, i per això és tan important no quedar-se fora. Aquest indigent, al que no li puc posar nom, ho sap molt bé, fins al punt que queda en segon pla quin tipus de feina li han ofert i, fins i tot, quin és el sou que rebrà; malgrat que aquests són ara també aspectes decisius. No és que m’agradi que el mercat determini qui podem ser, i és evident que som molt més o molt menys que el que el mercat ens reconeix, però el protagonista del vídeo salta d’alegria perquè sap molt bé per experiència viscuda que malgrat que aquesta –la nostra i la seva– és una societat de drets no se li reconeixen efectivament si no els pot pagar.